SUADES DE MUNTANYA

SORT QUE SÓC "gat vell"

2011-09-14T14:40:00.002+02:00

Amb un nou 11 de setembre va arribar la III Cursa de Muntanya de Vic.
A les 9h30 es va donar el tret de sortida a aquesta III edició, després d'escoltar Els Segadors i amb tots els corredors a la línia de sortida, tant els de la cursa de 10 km com els de la cursa de 20 km.

Un cop sentir el tret, les cames m'han començat a anar soles, poc a poc, he anat agafant ritme,..... a la que podia, una adelantada, una altre,.... fins a arribar al primer avituallament.
De sobte, giro el cap..... "cojons"!! em pensava que estaves a davant, Marta!!! no nena!! que has sortit com un coet!!!!!
Després d'aquella retrobada, no me la puc treure de sobre, em va marcant pas darrera pas,.... com hi va!!!
Total, tota la cursa que "me pisaba los talones"!!! semblava que fessim una cursa en parelles!!
Ha sigut un duel entre les dues fins els últims metres de l'arribada,.... en què m'ha marcat una apretada després de sentir els crits d'emoció dels animadors,..... però encara ens quedava una petita pujada i baixada de 150 mts que m'ha permès posar la meva "sisena marxa" i així poder fer un bon esprint final!!...... Martota!!.... quina guerra màs donat!!! ..uuuff!!

QUINA VOLTARRA!!

2011-09-05T09:16:00.004+02:00

Un bon entrenaco amb el Palito!!
Dissabte vam descidir anar a fer mitja volta a Cavvalls al vent.
QUins canguelis!! ja aguantar´´e això tant llarg???
Vam sorti de la pista del refugi Estasen cap el refugi del Gressolet. Allà remuntada cap al refugi St. Jordi i vam passar al costat de la Cerdanya pel coll de PEndís.
Allà ja es començaven a notar les cames i les hores, però encara ens quedava un bon tros. A punt d'arribar a Prat d'Aguiló, ens va començar a ploure, així que, vam descidir fer una parada d'avituallament al refu.
Després d'omplir dipòsits, vam tornar a sortir i cap a passar a l'altre costat del Cadí. De nou, pluja i mes pluja,... les cames ens anaven soles fins que vam arribar al cotxe.
Al final 6h i 40'5 Km de matxacada!!
Uff!!! quin fart!!

TRAVESSA 3 REFUGIS

2011-08-20T18:33:00.006+02:00

Tornem a matinar, l’Edu, en Pep, en Roger i jo. Ens calcem les sabatilles i cap a intentar acabar la “travessa 3 refugis : Carançà – Ulldeter - Coma de Vaca”, 28 Km i uns 2.000 mts de desnivell positiu.

Sortim del pàrquing d’Ulldeter, en Baroni marca el ritme, seguit pel Roger , en Pep i jo observant els cops de gas que van donant. Arribem al coll de la Geganta i cap a buscar la Coma de Bacivers fins a arribar al refugi Ras de Carançà.

Allà remuntem per la llarga vall de Carançà; passant per l’Estany de les Truites, l’estany Negre i l’Estany Blau, fins el Coll de carançà.

Seguidament baixem per la vall de les Arques de Coma de vaca fins que arribem al refugi a fer un beure que el necessitem. Els tinc una mica destroçats!! ji,ji!!

Sortim del refu i cap a remontar la vall de Coma de vaca; en Roger es marca un "atxasso"....., en Pep el segueix, i jo remugo a l'Edu i li dic: mare meva!! juguen amb foc aquests!!. Al cap d'una estona, paren a agafar aigua i ens tornem a ajuntar, de nou en Roger torna a treure les banyes i.... ara si!! noi!! vinc per tu!!, poso la directa i poc a poc li vaig retallant metres, el molt picat va miran a veure si el segueixo iiiii.... què et pensaves??? que no saps que el meu motor és diesel??? je,je!!
Al Coll de la Marrana una assentada per repostar energia i recta final fins el cotxe

Una bona voltarraca i amb bona companyia!!!

TRAVESSA 3 REFUGIS: Ulldeter-Carançà-Coma de Vaca de tinabes@hotmail.com en Garmin Connect: Detalles

DUES VOLTES MOLT GUAIS!!

2011-08-12T16:57:00.010+02:00

Ahir, vaig patir la cansalada!!.... després de la petita remontada, m'he "flipat" i he quedat amb uns coleguis: la Cometi i l'Alcu. Bueno,.... coleguis!! no sé, no sé! perquè em van posar "marcando". Ja sé que són les seves terres però..... Anna!! deixa'm un respir....ooo....mira que te la tornaré quan fem parella d'esqui de muntanya a l'hivern!! je,je!! és broma!! que hem d'arrencar pegatines!!
Un bona i bonica Volta al montseny en bici de carretera: vam sortir de Vic direcció Seva, collformic, Montseny, sta. Fe del Montseny,...Taradell, Vic. un total de 94Km i 1980 mts de desnivell!!! mare meva que em voleu destroçar!!!... uf! les meves cames es recordaran de vosaltres!!!

Segon dia de flipada....
He enganyat a en Baroni i.... cap a Vallter a fer una volta amb cara i ulls: Ull de ter - coll de la marrana - coma de vaca - cami dels ingeniers - Nuria - nou creus - tira pits - ull de ter.
La veritat una volta xula, llargota, exactament 27 km i 2000 mts de desnivell..... però avui m'ha tocat a mi marcar-li un paxing a l'Edu... que sóc dolenta!!....una apretadota al tram final de la volta i l'he rematat!! je,je!!!

Al fons refugi de Coma de vaca

Cami dels ingeniers

Santuari de nuria

Nou creus

Coll de la Marrana

I ara algun dia per recuperar!!

VAIG REMONTANT???

2011-08-10T13:27:00.005+02:00

Ja diuen que el " sabater és el més mal calçat"!!, serà que no tinc els coneixaments per saber i ser concient que cal estirar, hidratar-se i fer massatges per recuperar les cames; doncs, ja se sap!.... això sempre ho deixo de costat i al final, les cames m'ha explotat.
Després d'un estiu de cames recarregades, poc a poc, sembla que les he recuperat gràcies a dos visites al fisio que les ha posat al seu lloc. Avui les he anat a provar, i semBLa,.... de moment...., que la cosa ha anat força bé.
Amb la música a les orelles, el garmin al braç i les neurones inspirades he anat avançant pas a pas per les meves terres gironines, fent un total de 13'5 km amb bones sensacions. A veure si duren!

DESPEDIDA DE L'ARROWS

2011-07-26T08:18:00.008+02:00

Després del mal dia de l'Olla de Núria, l'intento recuperar amb les coleguis; un sopar, unes "rises" i un "bailoteo" a l'envelat de Puigcerdà. Quin riure!! lo trist és que cada cop ens queda menys amb la companyia de la Gemma.
Com és de costum, cal dir adéu amb una quilometrada de bici.
Les tres mosqueteres (Gemma, Marta i Naila) i d'Artagnan (jo mateixa),... ji,ji!! hem decidit anar a fer l'última suada a terres franceses. Tot s'ha de dir que el dia abans ja hem fet collada fins al coll de la Creueta,baixada per Gombreny,
Campdevànol, Collada i caseta, un total de 130 Km i 2000 de desnivell, tot per escalfar motors.
Invitem al Vilanna, alies el "paqueton"...ji,ji!!...quin culot Albert!!; l'Enric alies "l'home de poc seny", en Marçal alies "el bon nen" i l'Alcu alies... ui! .. alies “les mata callando”!!!
Hem agafat les bicis i cap a Ax- les-termes a fer algun port de muntanya. Hem assolit el port de Shiula, el port de Pradell i pels més atrevits el port del Palleres, de mentres, els escaquejats ens hem anat a fer les virres al poble per recuperar les cames.

Uns dies brutals, que s'hauran de repetir!!

ESPERAN ELS RESULTATS

2011-07-06T14:33:00.004+02:00

Ja no puc més el cap em dóna voltes i més voltes, els nervis m'estan matant una neurona i una altre,.... quan sortiran els resultats de les oposicions???
El millor remei: posar-me les meves súper salomon crossmax i cap a fer quilòmetres per estrenar el GARMIN FORERUNNER 405.
Uf! Quina calor que fa, un glop i vaig continuant al meu ritme aeròbic que em permet anar meditant. Sense adonar-me, arribo al santuari dels Àngels, de lluny veig la torre de St. Miquel i em plantejo d'arribar-hi. Però quan arribo a l'encreuament prenc el bidó de l’aigua i ... me l’he acabat!!
Tinc la boca seca, i fa força calor, decideixo tirar avall i tornar cap a casa, per avui, crec que ja m'hauré relaxat.
Al final una volta de 21 Km pels entorns de la Vall de Sant Daniel.
I ara a esbrinar totes les possibilitats d'aquest rellotge GPS.

CURSA DE LES 3 COMARQUES

2011-06-07T14:34:00.008+02:00

Pluja i més pluja durant tota la nit, el despertador ring,ring,……!!
Quina mandrota! Ara m’haig d’aixecar i anar cap al poble d’Alpens??? És que es celebra la XXIIª edició de la cursa de muntanya de les 3 comarques. Estarà tot enfangat,….mmmm,buf!... Que bé que s’està al llit!!..... però les neurones es van despertant i em diuen que….. vinga!! Toca vestir-se i cap a fer un entrenillo de 26’5 km a tot tall.
Arribo a Alpens,.... i… osti! La Naila! no se m’ha “rajat”??!!.... Em pensava que t’hauries quedat dormint!! Mira que bé!
A les 8h30’ comença el patiment, les cames em van a 1 per hora, tot és pista forestal, quin pal! De tant en tant, petits corriols que m’ajuden a recuperar. Els quilòmetres van passant i mantinc la 2ª posició. Comencen les baixades tècniques, dretes i plenes de fang,..... la gent va reduint les marxes, es fan “caca” als calçotets,..... demano pas i, veient que sóc una noia, fan algun bufet de mala llet,ggrr!!....., però cop de gas... iiii...apa! adéu-siau!! !! això si que és muntanya!!!

Un espavilat (Comellas!!!) em segueix de molt a prop, em va xopant roda, li vaig marcant els passos i va quedant acollonit de la meva velocitat. M’ho estic passant bomba!! Que divertit!!
Tot d’una el noi em diu:-vinga,vinga!! Que tens la primera allà al davant!!!... aixeco el cap i veig aquell conjunt de color verd,.... ja la tinc!!! Li faig un salt per la dreta i queda acollonida, em queden 4 quilòmetres, les cames em van a tot drap, .....miro endarrere i no la veig, però no em puc fiar, així que a “tope” fins al final!!!....i panerota d'embotits cap a casota!!!
Al cap d’una estona, arriba la Naila amb la seva música i un somriure d’orella a orella: - Mira,... tu! Encara tinc les cames prou bé per ser el primer dia que corro des de la Mezzalama!
Doncs.... nena! que has fet primera universitària de catalunya de muntanya!!
Ja ho dic jo, ...ja!... els gens Jornet es fan notar!!
Eiii, Naila!!, deixa de fer de "relacions públiques" amb aquests tius que demà toca sopar de pa amb tomàquet i embotit per recuperar les forces!!

1ª Tina, 2ª Isabel Oliva i 3ª Ana cuatrecasas

La Naila Jornet amb la seva copa de campiona de catalunya universitària de curses de muntanya

TRAIL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA - 2011

2011-05-29T18:17:00.008+02:00

Osti!! tinc les cames destrossades!! En Toti em va animar a fer el trail de Sant esteve de Palautordera, 27’5 Km i 1540 mts de desnivell positiu.
Mare meva!! A les 9h els 500 corredors preparats a la sortida, amb un somriure d'orella a orella, després de la gran victòria del Barça.
Estic mal situada, cap a la zona de darrera, urgències d’última hora!!
Correm pels carrers del poble, de seguida pista forestal, les cames es van escalfant,.... a on m’he posat??? Aquí només es córrer i més córrer..... Eeeiiiii nois!! Que jo vull fer un caminar cara amunt, que no estic acostumada a aquests rebots continuats!!
Al caps d’uns quants quilòmetres, girem cap a l’esquerra,...i.... que bé!!! Això si que m’agrada!! Primeres rampes dretes, poso la reductora i poc a poc, el turbo diesel comença a funcionar. En passo a un,a un altre, ...i... un altre,.... i així van caient com mosques. Tot d’una aixeco el cap i veig la noia que va 2ª, gggrrrr....!!!
Peu aquí, peu allà, força de cames i li faig un “paxing” que queda clavada.
Li vaig treien minuts i minuts,.... però lo bo s’acaba, i toca fer cim.
Comença la baixada i les cames es comencen a notar, decideixo reduir marxes per no patir inesperades rampes. .....Però.... eeiii! Cabrona!! Que em torna a passar la d’abans!! Per dins penso..... sort que em queda una bona pujada final, allà tornaré a posar la directe i “otro gallo cantará”.
I.... tal dit tal fet. La pujada al castell de Montclús se li fa pesada, ...je,je,je!! Un paxing dels meus i torna a quedar clavada de nou.
Ara em queden els últims 6 Km de pista de baixada i pujada,...buuufff!! decideixo donar-ho tot i si venen les rampes aquí m’hi quedo i sinó la 2ª posició serà per una servidora.
Les cames em van soles, no puc més,.... De sobte, em trobo a un conegut, li xupo roda, em fa de llebre i per fi veig l’arribada. No m’ho puc creure!! He acabat sencera els 27 Km i en 2ª posició femenina!!!
Així que al final, doblet dels germans bes en la 2ª posició!!!!

PEDALANT FINS A LA MARE DE DÉU DEL COLL

2011-05-21T15:50:00.007+02:00

2ª bicicletada amb el cunyi i en Reixi, però avui s’afegeix en Rafa (alies "l'atleta de 1ª categoria").
Quedem a 8h, però no pugem a la bici fins a 8h30'.
Sortim de St. Gregori, i al mateix poble toca fer parada perquè els domingueros esmorzin!!!
Primeres rectes, l'Obèlix comença a tirar fort, l'Atleta al darrera, jo i en Reixi xopant roda. Ens parem a treure el paravents,.... i.... Eeeiii! que ens deixen!! tornem a seure a la bici, i poc a poc anem pujant el ritme. Arribem a l'inici de les Serres, els dos escapats no ens esperen i comencen a pujar. En Reixi i jo, cop de pedal cada cop més fort, avancem a uns altre domingueros, a un picat i.... els arribem a agafar. Collons quina sèrie que ens han fet fer!!!
Penso....: - aquesta els hi hem de tornar,.. je,je! però jugar amb l'Atleta és jugar amb foc, però amb l'Obèlix....Que es prepari a la pujada de la Mare de Déu del Coll!!
Sortim d'Anglés direcció a Osor, ara toca a en Reixi i en Rafa picar-se entre ells, semblen bojos!!.... els deixem fer. El conta quilòmetres marca 29 - 30 Km/h,...jo xopant roda darrera el cunyat així reservaré les cames que em farà falta!
Comencen les rampes!! els pinyons salten cada cop més grans, els "buldows" de les cames cada cop mosseguen més,.... ui,ui,ui!!! en Rafa marxa com una llebre al seu ritme, en Reixi i jo, marcant-nos roda a veure qui la treu abans, i..... l'Obèlix.... posant plat petit (que ja toca!!), je,je!! ja el tinc fos!!!
Com puja això de la Mare de Déu del Coll, però quines vistes que hi ha!.
Un cop a dalt, foto i fort avall que fa baixada!!

L'Òscar, jo i en Jordi

En Rafa i jo

Arribem a Bonmatí, refem forces a un Bar i cap a coronar les Serres. De sobte, un avi de 63 anys canadenc ens xupa roda,...ens avança,.. a on va aquest, que vol morir abans d'hora?? en Rafa li treu les dents i el deixa en darrera, en Reixi i jo ens enganxem a roda (com hi va l'avi!!), però.... cop de pedal paxing i ens intenta seguir.. Senyor!! que està molt fort però encara hi ha categories, je,je!!
Coronem el port, esperem a l'Obèlix fent peu al terra, i "ni corto ni perezoso", arriba i fot cop de pedal i no el veiem més. Anem a la caça.... i .... en Rafa l'agafa,... però en Reixach i jo, ens quedem endarrerits, el vent bufa de cares, em fan mal les cames,.... aquest cunyat em matarà en els plans!!!! Tiu que sóc de mata petita!!

1ª BICICLETADA AMB EL CUNYI I EN REIXI

2011-05-14T19:23:00.001+02:00

Dissabte agafem les bicis amb l'Òscar (el cunyat, alies l'Obèlix) i en Jordi Reixach (alies en Reixi), sortim de St. Gregori en direcció la pujada de les Encies. L'Obèlix porta un motor de 200 cavalls, sembla boig,.... però.... que no sap que encara hem de pujar a Sant Martí Sacalm???? allà a on l'Amstrong feia les sèries per guanyar el Tour de France????
Arribem a Amer, comencen les rampes de Sant Martí Sacalm, el cunyi comença a bufar, en Reixi va fent sense arrencar la suor, jo agilitat a les cames per marcar el ritme, recordant cada corba de la carretera quan la faig amb els esquís de rodes al mes d'octubre.
Parem a la font de la Teula per agafar aigua, i després d'unes gotes de suor, arribem a dalt.
L'Obèlix fa un fort respir per recuperar forces, però de seguida.... cop de pedal i ja està encarat per agafar la baixada, posa la directa i el perdem de vista.
Quan ja estem a punt d'arribar a Amer, ....el cunyi trenca un raid de la bici ..... Vols dir que no ho has fet exprés???????
Aquest cop has tingut sort!! et quedes aquí i et vindran a buscar; en canvi nosaltres encara ens queda pedalar fins a Bonmatí, pujar a les Serres i bufar fort a la recta de St. gregori que hi trobarem vent de cares
Així que una bona volta 87 Km i 1250 mts de desnivell positiu.
Ara a recuperar per diumenge que toca caminar.

FINAL DE TEMPORADA

2011-05-03T19:18:00.006+02:00

Ja ha arribat, la Mezzalama ja la hem superat.
Un dia de retard,... l'espera es fa eterna, però per fi.....

Dissabte recuperant cames de l'ascensió al Breithorn 4.020 mts, calia aclimatar el cos que això d'estar a Lloret no m'afavoreix!

Diumenge ens donen la sortida a 5h30',

el meu equip: la Gemma, la Marta i Jo, comencem a pujar per aquells muros de l'estació d'esquí, l'alçada de Cervinia es comença a notar, em sento cansada, pesada de cames, em sembla que aquest cop no estaré el 100%.
Arribem al Plateu Rosa, .... proposo de plegar, no puc més, tinc molt males sensacions, però el cap em diu que haig d'aguantar per les meves companyes.
QUin fred que fa!! ens abriguem: paravents, pantaló, canvi de guants,.... poc a poc em vaig refent,com més amunt, millor, agafem un bon ritme....Toca treure pells, fem una diagonal les tres lligades amb la corda i.... Ai, ai, ai, aaiii!!! ... un flipat envesteix a la Marta i la lesiona!!Osti!!... que no veus que igualment anem els 200???? que et penses que guanyaràs??? tiuuu! que és a la pujada que has d'apretar!! al.lucinat!!!
La Marta s'aixeca com pot, l'Arrows (alies la Galgo) estira fort amb la corda.... i de mica en mica avancem posicions.

Però, de nou un altre entrebanc.... hi ha cua per pujar al Cim del Castor 4.420 mts!!! mare meva ja ho hem perdut tot, ara si que no podem disputar res de res. Així que ens posem a fer la travessa del Mezzalama en lloc de la cursa. Però finalment tot i els entrebancs, arribem a Gressoney més contentes que unes pasqües i una mica cansades. Almenys, després de tot, hem arribat al final.

ENCARA FEM ALGUN METRILLO!!

2011-04-16T13:20:00.006+02:00

Com que ja estic de vacances, (no del tot que em toca estudiar les opos!!), pujo cap a la Cerdanya a veure en Pupi i a fer algun metrillo per la masella.
He enganyat a la Cometi i ni "corta ni perezosa" agafa els estris i s'apunta a matinar. Bueno,... a les 8h30' hem quedat al parquing,.. per els que sabem matinar això no es cap problema, no com d'altres,eehh!???
Allà al Pla de Masella esquís als peus i cap a fer una pujada fins a la Tossa.
La neu està dura com una pedra, però s'ha de dir que està força bé per l'època, com s'ho curren aquests de l'estació!
Un cop a dalt, baixada d'alt nivell amb la col.legui i en Pupi intentant seguir les nostres traces, ... je,je!!...quin luxe ,eh?!... i quina bona neu primavera!!
Un cop a baix,...:- nois, tornem-hi! a mig camí els hi he proposat de fer algunes apretades i... veig que s'han animat!! Total , al final,... tothom es queixava i aquí ningú s'ha quedat endarrerit!!.. picats i picades!! je,je!!
Un bon entreno per la Mezzalama.

PENÚLTIMS METRES DE DESNIVELL

2011-04-11T07:57:00.007+02:00

Ahir última cursa d'esquí de muntanya per les nostres terres catalanes: Conangles 2011. Ara només queda esperar fins la darrera de la temporada, la famosa Mezzalama que es cel.lebra el proper 30 d'abril a Itàlia.
Vam començar a les 7h del matí, els cims més alts estaven enteranyinats,... potser la retallaran???.... sort que aquests voluntaris del CEC que organitzen la cursa sabent prendre les decisions correctes i no s'han fet caca els calçotets.
Però??? a on s'han posat tots aquells cremats que el mes de desembre ja tenen ganes de rebentar-ho tot??? si és a la primavera que cal gaudir de la muntanya: neu i més neu, fàcil d'esquiar, solet i bona temperatura.! Si,si,.. nois! sou uns cremats i quan és hora de fer esquí de muntanya de debò ja esteu socarrimats.
Donen el tret de sortida, corrents per la muntanya amb les botes als peus, pugem 500 mts de desnivell. Després, esquís als peus i “tic tac” amb la Marta. Poc a poc anem avançant posicions. Ja t’ho deia que anirien caient aquest que tenen tanta pressa al principi! eii!... que això seran 2.637 mts de desnivell i cal posar la reductora o.... puf,,puf,puf!!.... que farem fallida!

ARRENCANT PEGATINES AMB LA COMETI

2011-04-04T07:39:00.005+02:00

Quants dies sense escriure al blog!! no us penseu que hagi estat parada al sofà,... tot és qüestió de temps.
Porto quatre caps de setmana amb curses per les nostres terres, la Poca Traça (fent parella amb l'Arrows), La Serrera ( per anar posant-me les piles), La crono de La LLuna a la Vall de Núria, La cursa e Certascans (fent parella amb la Cometi) i finalment, la cursa d'ahir El Bassiero.
Bassiero: Després d'una bona matinada agafem el cotxe amb l'Anna i cap al Pallars-Aran, a l'aparcament de La Peülla.
Allà dorsal a la motxilla i esperant que donguessin el tret de sortida.
A les 8h, tots lliscant en direcció cap a la vall de Xemeneies, baixada desde el coll de Xemeneies cap l'estany Negre de Cabanes, remuntant per aquesta vall fins el cim del Bassiero, baixada cap a la vall d'Amitges pel Port de San Maurici, pujada fins el coll de Saboredo (situant-nos en 5 lloc), baixada cap a la vall de Gerber fins la Mare de Déu de les Ares per fer una arribada en pujada a l'aparcament de La Peülla .
Quines baixades, i quina neu podrida!! Sort que anava amb la Cometi i podíem arrencar les pegatines a tots els tius que ens trobavem embarrancats pel camí. Nois !! que s'ha de córrer a les pujades i a les baixades!! je,je!!
Una bona cursa, 1850 mts de desnivell, 1ª classificades i 4 de la general. S'ha de dir que "la crem de la crem" eren a fer una cursa a Itàlia, però amb les condicions de neu.... ui!ui!ui!!... que potser també haguessim fet algun paxing inesperat!

I CONTINUA LA NEU.....VALLTER 2000

2011-03-17T16:24:00.003+01:00

Ahir dimecres: Un dia de neu i més neu amb en Pometi!!

QUI HA DIT QUE NO HI HA NEU????

2011-03-04T19:57:00.003+01:00

Ara toca setmana blanca,... i tant blanca!!!
Esquís al cotxe i cap a la Vall d'Aran.
Primer dia mal temps, neva i en Pupi descideix anar a provar a la Vall de Boí. Passat el túnel de Viella,... quina sorpresa!! aquí hi fa sol i no hi ha res de neu!!! Per tant, ens toca fer uns metrillos per les pistes.
Segon dia, tornem a Baqueira, continua nevant, l'equip Colomina Team ens ve a fer una visita i ens embranquem a fer el pic de la Salana.
I.... quanta neu!!!!!!!!! mare meva!!! powder i més powder!!! quines baixades ens hem marcat!!!

JA LA TINC CAP A CASA!!!

2011-02-26T17:33:00.006+01:00

Continuen els mundial de Claut, toca fer la cronoescalada,.. però em reservo i deixo que corrin les meves companyes que són més especialistes. L'equip opté molt bons resultats: 1ª Mireia i 3ª L'Arrows!!! Ja ho deia jo que és La Galgo!!!
L'endemà la prova d'esprints. Una nova modelitat, es tracta de fer una volta a un circuit el més ràpidament possible fins que et surti el lactat per les orelles. Després es classifiquen els 12 millors temps i passen a fer eliminatòries.
Evidentment no em classifico però faig l'estripada del dia!!

Dijous, cursa individual, 1250 mts de desnivell positiu, cada cop ens retallen més metres!! que no saben que la gent madura necessita temps per a despertar???
Dónen el tret de sortida, em col.loco darrera la Izaskun al llarg de tota la pista forestal que ens fan pujar, entrem al bosc, li faig una apretada i no em pot seguir, continuo agafant el ritme, m'acosto a una altre rival, li xupo roda i arribem al canvi, li retallo temps i ja en tinc una altre al sac. Els metres van passant i les baixades em van ajudant, fins que arribo a l'arribada millorant algunes posicions, finalment 15ª.
Divendres, prova per relleus. Faig el primer relleu, ...osti!! quins nervis, em concentro a la sortida, respiro a fons.....

.... i....JA!!!... ui!! semblen boiges!! les intento seguir com puc, em fallen les cames, arribem al canvi, .. ho faig fatal!!... intento recuperar a la baixada però de seguida sóc a baix, poso pells i m'en repasso alguna, comencem a caminar, torno a recuperar una posició,... el cor em va a 200 per hora!!... trec les pells d'una revolada i de nou corba a la dreta i a l'esquerra fins a passar el relleu a la Gemma. Aquesta comença a pujar de marxes,.... apreta les dents i es repassa a les italianes, de nou passa el relleu a la Mireia que esprinta com ella sap fer,....vinga!! vinga!!!......"yupi"!!! ens proclamem terceres de la cursa per relleus!!! Que contenta que estic!!! després d'una temporada d'alts i baixos, un bon regal!!

MUNDIAL D’ESQUÍ DE MUNTANYA A CLAUT (Itàlia)

2011-02-21T12:12:00.002+01:00

Ja parlem de “palabras mayores”, després d’una apretada de dents a la cursa de Fontblanca em selecciono per anar al Mundial d’esquí de muntanya que es cel.lebra a Claut (Itàlia).
Arribats allà, primer dia d’estrenu dels Mundials; la “Cursa de Parelles”. Decidim que l’Izaskun faci equip amb mi i la Gemma i la Marta juntes.
Bueno, s’avorrirà a les pujades!!..., je,je!! Però jo a les baixades!!! Que ens han dit que aquí és “campi qui pugui pel mig del bosc”.
Ens han donat la sortida, les cames em funcionen bé, puc seguir els esquís de la Izaskun, em mantinc a un bon ritme; i a pocs metres, les altres rivals espanyoles, però…. Tinc confiança i si la cosa segueix com ara, paxing a la baixada!!!
De sobte, pel mig del bosc ens diuen esquís a l’esquena i grampons, canvio súper ràpid..... oh,noooooo!! El grampó em salta, em desespero, tant d’esforç i ho estic perdent tot!!! Això no em pot passar!!! Quina mala sort , ara que les estàvem agafant!!! .... La Izaskun em calma: tranquil•la Tina, tranquil•la, que esto es muy largo!!Finalment, m'el poso i pugem amunt. Ve la baixada i de seguida la segona pujada. Aquesta es fa llarga, però pujo a bon ritme intentant seguir la súper enèrgica de la Izaskun (quines bateries que té la tia!!!).

Per fi, la baixada final, 1340 mts de desnivell pel mig de bosc i pista, em col.loco com puc per esquivar les banyeres i controlar la velocitat per no abandonar la companya, ... que això és cursa per equips!!
Mare meva quin CARREROT!!! i quin cansament!!
Al final hem quedat 7ª a pocs minuts de la Marta i la Gemma.

Ara a reposar que això de la crono ho deixo pels valents!!!je,je,je!!

CONTINUO O ABANDONO???

2011-02-15T22:23:00.005+01:00

Quina temporada més dura, poca neu, poca motivació i poca relació. Quin desordre això d'anar d'un costat a l'altre, el meu cap es torna boig,....
Però toca tornar arrencar amb alguna cursa per començar a recarregar piles, per això em vaig descidir anar a fer la cursa de Luchon del diumenge 6 de febrer.
Quines males sensacions, quin mal de peus,se m'adormen les cames, tinc ganes de plegar,... al final un pal de primera categoria i fustració a la butxaca.
Diuen que cal ritme de cursa, així que trastos al cotxe i cap a Andorra a fer el campionat d'Espanya individual d'esquí de muntanya aquest 13 de febrer.
Donen la sortida, em trobo força bé,.... començo a notar els ponts dels peus, les botes em comprimeixen, .... què haig de fer?? per què tinc el peu tant petit que me les haig d'apretar tant que després, ai,ai,ai!!! se m'adormen les cames, redueixo de cop la velocitat, les primeres ja m'han deixat endarrera,.... vaig perden posicions.... Però arribem el canvi, trec pells i fort avall, corba aquí i allà,... avanço forces posicions i tornem a pujar, de nou mal de cames, relliscades amb les pells, que malament que ho faig!!! però és que no tinc tacte als peus,.... sort que torna a tocar baixada i em torno a recuperar.
Al final a la darrera pujada la cosa comença a anar més bé, veig la segona i la tercera a dues ziga-zagues sobre meu,.... vinga Tina, apreta les dents a veure si retallo algun minut més,....
Així que,.... estar clar que no et pots donar per vençut, les curses s'acaben quan passes la línia de meta.
Al final 4ª a pocs minuts de la 3ª (ei! que em duien una minutada!!!!)

CARAI COM HE ANAT AVUI!!!

2011-01-16T20:05:00.004+01:00

Després de les vacances, retorn a la feina, quin pal!!!!!!!!! quan hi penso ja em venen tots els mals!! Dimarts, trastos al cotxe, quilometrada i cap a la gran ciutat per a passar-hi la setmana per anar a treballar a Lloret.
Tornar a aguantar aquells marrecs,uf!! ja m'estresso.
Quines menjades de tarro, quin mal estar, no tinc ni esma d’entrenar, em sento cansada, quin mal de cames,.... em prenc uns dies de descans que diumenge toca Crono a Espot. UI,ui,ui!!! Quines poques ganes que tinc!!
Però per fi,...DIVENDRES!!!!.... de nou, quilometrada i cap a Puigcerdà.
DISSABTE un dia avorrit, em menjo l’olla i... saps què??? Que a Espot hi vagi un altre, perquè per fer 2h30’ de cotxe i esprintar durant 40’ (que no és el meu fort) i tornar a fer 2h30’ per anar a casa, crec que em quedo i que hi vagi un altre!!! Total?? Per anar a fer pilor ja hi ha prou gent!!!. Així que em munto un diumenge amb el meu germanet; i mare meva!! Quin “entrenaco” , ja no ho recordava això de fer volum!! i... no em parlem amb en Toti i a 12ºC de temperatura!
Sort que avui devia tenir les hormones al 100%,...perquè em trobava molt bé! L'he fet bufar i tot!! je,je,je!!!!
A veure si dura aquesta energia de “Conillet Duracell”!!!
A la tarda,... “vagajada” al sofà perquè no em podia moure!!!... però...
en Toti tampoc,..eeeehhhh??!!

AIXÒ SI QUE ÉS FER TÈCNICA DE "Mountain ski"

2011-01-05T15:40:00.007+01:00

Per fi arriben les vacances, feina i més feina, deixo aquells adolescents mal criats i segueixo amb els clients a la botiga.... però,... dimecres 29, preparació dels esquís i cap a Ansó a buscar la neu, perquè aquí a la Cerdanya està "cardadot"!!!
Arribem allà, el paisatge és marron, dalt dels cims es veu quelcom de neu,... a veure si no podrem fer res!!! Farem "l'anada per la vinguda"!!!
Però la il•lusió d'estar en un paradís de tranquil•litat, ens fa tirar endavant. Descarreguem el cotxe i... un accident inesperat ens inunda el pis de la Tia Olga,... osti!!! quina mala sort!!! ens posem tristos, quina desesperació, ... tornem a casa,...???? Entre paletes i lampistes, un dia perdut,... però al final un "ring,ring"!!! trucada d'en Jabalí!!!: - Ei! mañana quedamos y vamos foquear a donde sea!!
Així que divendres 30 anem a fer esquí de muntanya de debò. La neu súper dura, el genoll em va tocant el nas (ja em torna a molestar!!!), però qui canvia aquesta vista i torna endarrere???

Dissabte 31

Baixada per "Las canaletas", que dura que està la neu, ens hem de treure els esquís i hem de fer el primer tram amb els grampons als peus.

Més avall, posem esquís i...: -Tineta deixa'm passar al davant que això està molt perillós!!!, li responc: -hem sembla que millor que ho provi jo i us informo.
Així que faig una diagonal,... els esquís no s'agafen, derrapo com puc, faig escaleta, torno a derrapar,....: -Nois!! baixeu molt i molt a poc a poc, que això encara no ho explicarem!!!.
Al final, després de posar els cantells agafats com dents a la neu, aconsegueixo arribar a baix d'aquella pala de 300 mts que era com una llançadora cap a l'altre barri.
Em giro, i de lluny en Pupi i el Jabalí treuen esquís i baixen amb els grampons!! sort que tenen seny!

CRONO NOCTURNA A VALLTER 2000

2010-12-12T19:04:00.005+01:00

Quina "mandrota" agafar els trastos i cap a Vallter a fer la primera esparracada de la temporada.
Però un cop allà, inscripció, salutacions, preparatius i augment de l'adrenalina. Per tant, em sembla que ja he abandonat la "mandrota" a casa; sinó... malament anirem!!
Em poso les pells i comencem a escalfar amb la "Cometi",... em sento el cor, bufo,...uuuffff!! si que em costarà aquesta crono!!!.
Quan queden pocs minuts, traiem pells i ens dirigim cap a la sortida.
Mira-la!! La Gemma alies l'Arrows (per a mi alies la "Galgo")... ei!! que no té res a veure amb aquests antiesportistes d'atletes espanyols que tenim!!!; li dic així perquè va a tota castanya!!!
A les 18h en punt 10,9,8,7,....3,2,1... i tots surten com bojos, m'ho prenc en calma, poc a poc i bona lletra!!!
Quan ja portem alguns minuts, la pista s'empina; que bé!!...començo a empènyer amb els braços.... iiii.... mira!!...en passo a una!!... osti tu! ... si és la Pilar!! carai! si que ha sortit ràpid aquesta!! però,... no me’n refio i cop de gas!!! fins que arribo a tallar el cronòmetre en segona posició.
Ens abriguem i baixem esquiant per tornar a remuntar.
Segona pujada, sortim d’un en un cada 15". Uf! ara hi hem de tornar???!! doncs, som-hi!! cap amunt!!.... es fa llarg, les cames em pesen, això de les cronos és infernal!! Però ara ja hi som i ja s’acaba!!...finalment segona del total, a més de 4’ de l’Arrows!! ...Quin cop de bastó que ens has fotut!! je,je!!!... felicitats "Galgo"!!

UN DISSABTE MÉS, PER A DESFORGAR-SE.....

2010-11-27T15:18:00.008+01:00

De nou, agafo els trastos i cap a Porté a passar el matí. Allà segur que hi trobo algun o alguna matxaques per petar la xerrada; i tal dit tal fet, la Palita, la Peivi i el Freixi.
He fet una primera pujada tota soleta (perquè ells han arribat més tard).... i .... una mica de neu POWDER!!!! osti que guapo!! tot i les "caques botes Ginoux" quines corbes que m'he marcat!! quina gaudida!!! segurament ahir i devia caure una mica de neu nova i ha valgut la pena anar-hi a treure el cap.

UNS A ESCALAR I ELS ALTRES A ESQUIAR

2010-11-17T18:57:00.006+01:00

Com cada any, l'Alfons (en Pupi l'escalador), fa una sortida amb els seus "coleguis" vividors escaladors; si...si!!, d'aquells que no tenen mai res a fer, només anar a fer vies com desasperats... Doncs...., ferri i cap a Sardenya que hi falta gent!!!
De mentres, jo aprofitant les festes de Lloret i cap al Pas a fer uns metrillos amb la Nuri (alies "La Palomina") i la Laura (alies "La Lauri"). Una sortideta de "nenes xerraires" que no paràvem de bufar.

En Gelitu!!
A la tarda,com que estava soleta, esquís a la furgoneta i cap a veure com tenen les pistes de la Masella.
Doncs,.... diríem que està força bé. Es pot sortir del Pla de Masella i pujar i baixar fins a "Cap de Bosc" perfectament; a més la Coma Oriola la tenen preparada per obrir aquest cap de setmana. Aquests si que no hi ha qui els guanyi!!!
Pla de Masella

Cap del Bosc

PRIMERA ESQUIADA

2010-11-13T19:25:00.003+01:00

Ja fa dies que els més cremats de l'esquí de muntanya estant fent pujades i baixades com desesperats. La temporada d'hivern arriba i es comencen a posar nerviosos. Poc a poc!!! que ja queden dies per gaudir de la neu!!
Avui m'he apuntat amb ells...., cal anar a fer l'estreno de la temporada que aquest any ho tinc pelut i repelut!!!
Així que esquís, botes, pals,..... dins del cotxe i cap al Pas de la Casa a fer metres.
He fet un mal començament.....he anat amb la Gemma alies l'Arrows!!! i com sempre, jo treien el fetge i ella sense adonar-se de que la pista fa pujada!!... pas darrera pas, les pulsacions m'anaven pujant i pujant cada cop més....., uf!! quin cansament!!! que dur el primer dia de fer pells!!!
Em sembla que això d'estar a Lloret "fent de policia de terribles adolescents mal criats" em va castigant psíquicament i físicament...., no tinc forces,... em costa recuperar,....els aires del mar no m'aproven gaire!!!
Sort que la tècnica de baixada no la he perdut!!!! sino, no podria aprofitar la neu que tenen aquests "maleïts" andorrans!!!

LA RUTA DEL CÍSTER

2010-10-18T09:10:00.005+02:00

Ja fa un any que no toco la bici de muntanya,...és que al costat de la Trek madonne de carretera, qualsevol l'agafa!!! Però algun dia s'ha de tornar a pedalar per la muntanya.
Els hi vaig proposar a la meva germana i a l'Òscar a anar a fer la Ruta del Císter en dos dies; força assequible per a tothom ja que t'ho pots repartir en un, dos, tres dies (110 Km aprox- 2.500 mts de desnivell).
Dissabte conduim fins el poble de Belltall, sortim del cotxe i.... osti!!! quina rasca!!! estem a 6ºC!!! gore, pareneres,botins,guants,buf,... ben tapats i cap a pedalar. Quin vent que feia i quina rascota!!! en les vistes només s'hi veien molins de vent i altiplans que s'haurien de pujar i baixar. Arribem al poble de Santes Creus, fem una volta a la catedral i continuem direcció el Pla de Santa Maria (esglèsia romànica) de bon visitar. I finalment, després de tot un seguit de pistes i de vent de cares, arribem el bonic poble de Montblanc. Allà, descarreguem les bicicletes i fem parada a la Fonda de l'Àngel (que bé que ens van atendre!!!).
Primer dia Belltall - Montblanc.
L'endemà diumenge, pedalada en direcció a Poblet. Però,.... per desconfiança a seguir els cartells marcats amb la marca de "l'excursionista" i no dels "ciclista", seguint el GPS o el mapa de l'Alfons, fem uns quilòmetres i metres de denivell de regal!!!
Finalment arribem a l'espectacular santuari de Poblet!!
Seguidament cop de pedals i Santuari del Tallat. Poc a poc, queda menys pel poble de Vallbona de les Monges i.... vista del poble de Belltall.
Quina bicicletada!!!

TORNEM A ARRENCAR

2010-10-04T14:35:00.003+02:00

Ja ens comencem a fer grans, fa mal aquí fa mal allà.....Una molèstia al genoll m'ha tingut entretinguda forces dies.
Que dur això de passar un dia i un altre sense poder cremar adrenalina!!
Al final, visita al fisio i una cabrona de "tendinitis" m'està acabant la paciència!! Un dia per setmana a fer ones de xoc (no les recomano a ningú de lo doloroses que són!) i a veure si m'ensurto d'aquesta!!
Els experts m'han dit que puc continuar fent activitat,.... pertant,.... cap de setmana a Port de la Selva a fer un dia de bici i un dia de quilometrada a peu.
Dissabte vam agafar les bicicletes des de Port de la selva en direcció el Cap de Creus. Allà una petita respiració davant d'aquelles vistes tant espectaculars i tornem a pedalar fins a Cadaqués..... que bonica és la Costa Brava gironina!!! però.... com ens l'han destrossada aquests especuladors de la construcció!!!
Pedal rera pedal, el genoll em va molestant, fins al punt que comento a l'Alfons que em quedo a la furgo i que ell continui fins a Sant Pere de Rodes. Jo de mentres faré uns "banyitos" al mar al mes d'octubre que no ho faig mai!!

Diumenge, suem la cansalada pujant a Sant Pere de Rodes, després baixada cap al poble de la Vall de Santes Creus, remontada i finalment Llançà. Aquí un glop d'aigua... i... mig deshidratats,agafem el camí de ronda fins a Port de la Selva a repondre forces.
El genoll força bé, només em dona pel sac quan és molt empinat o quan hi ha algun esglaò.....
Em marxarà aquest dolor emprenyador???????????????
Serem optimistes!!!

AVUI SI QUE HE PATIT....

2010-09-11T18:41:00.004+02:00

Qui va ser l'il.luminat que em va flipar per apuntar-me a la 1ªCursa de Muntanya de Vic???... em sembla que va ser el cunyat en "tres el quilómetre"!!!.... és broma Culí!!! però s'ha de dir que avui si que t'has marcat un tres al quilómetre!!! ENS HAS fotut una panadera que hem quedat distrets!!!! sort que abans de començar tenies caca als calçotets perquè no havies entrenat i no era el teu perfil de cursa!!
Pel què fa a la meva cursa,...em sembla que no les havia passat mai tant "canutes", he donat tot el què podia.
Només sentir el tret de sortida la gent ha marxat com una fletxa,... jo al meu ritmet que encara m'haig d'escalfar.
Quan ja portava uns 7Km, concretament a la primera baixada, els quadríceps!!!....oohhhh noooo!!! rampes!!! una altre vegada???!!!! avui no tinc els pots miraculosos de magnesi!!!....em prenc un powergel i sembla que m'ajuda, però quan ha vingut pla per còrrer les cames em pesaven, cada cop més,....ui!!...m'haig de retirar???... aguanto com sigui!, em mentalitzo per poder acabar, si cal caminant!!! així que.... un pas darrera de l'altre... ai,ai,ai!!! la gent còrrer pels meus costats i jo un pas correns i un caminant,... això si que és una bogeria i no Carros de Foc non-stop!!!!!!!
Al final,... 2ª però a "anys llum" de la "Catacrak" de la Xandri!! Enhorabona Alba!

El millor de tot: la barretina CATALANA del dia de la LA NOSTRA DIADA!!!

SUANT "CARROS DE FOC NON-STOP"

2010-08-28T18:18:00.004+02:00

Per acabar de rematar les vacances d'estiu ens apunteu a fer Carros de Foc non-stop.
Dijous a 15h l'Arrows (la Galgo) i jo, pugem al telesfèric de l'estany Gento a la "Vall Fosca" per a trobar-nos amb la Marta (la Patidora) al refugi de Colomina. A on l'endemà al matí a 7h, començaria aquell non-stop infernal de 60 Km a peu i 9.200 mts de desnivell acumulat. UF! QUIN CANSAMENT!!!!
Sortim del Colomina cap el refugi d'estany Llong, en Gerard (alies en Garret) ens marca el camí a un ritme ideal per poder aguantar allò que ens espera. De sobte, el quàdriceps esquerra em comença a pujar....collons! ja hi tornem!! ara no! que tot just comencem!!! prenc un tub de magnesi líquid i al cap de pocs minuts la cama em millora..... uf!! quina sort!! no m'ho puc creure. Arribem al refugi i primer segell de carros. Agafem líquid i comencem a pujar el coll de Contraix. Rocs per tot arreu, la Marta marcant un ritme d'isard i la Gemma i jo apretant les dents al darrera..... sembla una cabreta aquesta!!! sort que li fa mal la cama!!...
Al cap d'una estona,....ja som dalt del coll. Comença la baixada, un peu aquí, un peu allà, equilibris,... iiii...... tot d'una,... entrebancada i empotrada contra una roca. Osti!!! tinc el dit tort!!! sense pensar-ho dues vegades me l'estiro i m'el torno a posar a lloc (el què fa el coco reaccionant al moment!!). Tina estàs bé?? no sé... la qüestió és que ja el tinc recte!
Continuem avall fins al refugi Ventosa Clavell. Portem molt bon temps, fitxem i de nou cap al següent refugi de la Restanca. A mig camí ens creuem les cares amb alguna rival coneguda (apreta les dents que som el team Colomina!! je,je,je!!!). Fitxem per tercer cop i remontem cap al coll per baixar al refugi Colomers. Allà, treiem el forfait per tornar a marcar sota aquelles mirades d'uns guardes poc simpàtics i sortim cua entre cames per anar cap al refugi Saboredo. Sort que allà ens cuidaran de nasos, perquè aquest darrer refugi....!!!! I... sense cap mena de dubte arribem al Saboredo i un guarda ben trempat ens ofereix menjar i aigua. de sobte,.... osti!! no m'ho puc creure!!! un tiu "naturista", un parell de botes als peus i una motxilla a l'esquena que ens va animant i felicitant!!!très bien les filles!!!....ei?!, noies!! vaig pet?,.... o allò que veig és un penjoll i una guardiola a l'aire lliure?????????... Si,si, Tina el tiu aquest camina en "boles"!!! ara si que flipo!! no ho havia vist mai a la muntanya!!
Després d'alló uns bufets fins al Refugi d'Amitges que ens esperen amb els braços oberts i una bona taula per a poder recuperar les forces. Ara si que s'enrotllen aquests guardes!!! quina qualitat!! De nou continuem el camí, la Marta ja va mig torta, fa estona que arrossega una contractura a la cama,...sembla la Sra.Carmeta!!! però ella, aguanta com una valenta. Arribem al refugi Mallafré marquem i ens enfilem per la terrible Valleta seca. Quina cabronada de pujada!!!, no s'acaba mai, comença a venir el "hombre del mazo " a donar cops, ja portem unes 10h, que dur que serà això!!! arribem al coll, una barreta, i uns quants saltironets per acabar d'arribar al refugi Josep MªBlanc. Està a rebentar, tothom ens anima,... fem quatre inspiracions d'aire oxigenat, uns sprints i arribem al coll de Saburó.
Ei?! que ja falta poc!!! uns ànims del Garret i poc a poc, de lluny comencem a veure el Colomina. No m'ho puc creure!! ja s'acaba!!! totes canviem la cara de felicitat!!! ja queda poc!!! .... quins crits, quins ànims, quines felicitacions!!! JA HEM ARRIBAT!!!.... Quina voltarraca!!! El Team Colomina ha fet un bon paper: 13h29'.
Ara bé, el què més ha valgut la pena ha sigut aquella rebuda a 2.425 mts gràcies a tot l'equip del Colomina! (en David, la Naila, la Lídia, en Quique, l'Olga,.....)

MÉS PORTS D'ASTURIES

2010-07-28T08:28:00.004+02:00

L'endemà de L'Angliru toca pujar el “Puerto de la Ventana”. Quin portarraco!! Aquest si que ha pogut amb mi!!! 30 Km de pujar i més pujar, no s’acabava mai. Han sigut 1315 mts de desnivell seguits sense parar. Semblava que pujàvem al cel, corbes i més corbes. Però per fi el cartell de puerto de la ventana, quina cabronada!!!!!!!

A la baixada en Pupi s’ha fet el “matxote” i ha volgut pujar al puerto de San Lorenzo. Quin penco! En comptes d’acompanyar-me fins el cotxe…., ell…..a la seva!!

El meu cos ja em deia prou, no podia més, la Ventana m’ha rematat per avui; demà será un altre dia.

Dia 3: avui si que tinc energía, ens toca pujar al “Puerto de la Mesa” ( o alto de la farrapona) i “Puerto de Somiedo”. Estant dins del Parc Natural de Somiedo, molt bonic! Tot de boscos frondosos, amb llops, ossos, isards,…….. molt salvatge! Ah! I les casetes per guardar la palla: les “brañas”……… que autèntic és Asturies!!! Val molt la pena de tornar-hi.

Dia 4: "Puerto de San Isidro" per acabar els dies a Asturies i tornar cap a Ansó

PER FI L'ANGLIRU

2010-07-25T19:51:00.003+02:00

L'estiu passat no vam poder aasolir el cim de l'Angliru, ja que no es troba escrit en els mapes de carreteres. Però preguntant es va a Roma!!! Surt del poble de La Vega de Riosa a Asturies. Així que sortim d'Ansó amb les bicicletes i cap allà que fa pujada!

Pugem a les nostres treck Madonne des del poble de La Foz, amb una mica de mal de cames..... comencem a pujar carretera amunt.
Veiem un cartell que marca els 12'5 km del "Puerto d'Angliru" i una pendent màsima del 23'5 % !!!!....ui,ui,ui!!! avui si que no sé a on ens hem posat!!! fem 7 Km durs, ... de sobte una pendent del 21% davant del nas, més tard del 14%, després del 19 %,..... mare meva!!! ... osti això si que és arribar al cel!! pendent del 23'5%!!! ... em sembla que em vindrà un patatús!!!... haig d'aplicar tècnica d'esquí de muntanya i fer zig-zag per a poder pujar o cauré al terra!!

Quin portarraco!!! pitjor que el de "les 3 cimas de lavadero" de les Dolomites!!!! no m'estranya que els de la Vuelta hagin de posar el peu a terra després de fer una etapa de 180 km i aquest regalito per acabar d'afinar!!!!

Després de fer un bon dinar a la furgo en Pupi ( que no en té mai prou), proposa d'anar a fer el "Puerto de la Cubilla" per anar a fer una estirada de cames per a passar la tarda. Doncs,......."no te digo naaaaaa"!!!! Quin port!!! res a envejar als dels Alps francesos!!! Només té 1300 mts de desnivell per a passar l'estoneta i 30 Km!!! però val molt la pena per les vistes impressionants que té. Però el fotògraf no ha agafat la càmara!!!
En definitiva, un dia que havia de ser pujar i baixar l'Angliru de 12'5 km i 1365 mts de desnivell, hem acabant fent 85 km i 2700 mts de denivell.
Aquest Pupi és un flipat!!!!!

.....CONTINUA L'ACTIVITAT

2010-07-17T12:46:00.002+02:00

Després d'un petit tour pel pirineu amb la bicicleta, marxem cap a Ansó.
Cursa a Hecho Boca del Infierno, mal de cames durant dos dies i matxacada de nou.
Sortim d'Ansó i voragem tota la carena assolint el cim d'Euzcaurri i arribant al camping de Zuriza per recarregar forces amb un bon dinar amb els sogres.
Una bona volta: 18 km, 1800 mts de desnivell

cim de l'Euzcaurri

Un altre dia, descidim d'anar a la Vall d'Hecho, concretament a la Selva de Oza i pujar el cim del Castillo de Acher. Encara no l'hem fet cap vegada,.... que guapo que és i com puja!!! 1220 mts de desnivell seguits. Això si que hagués canviat les coses si la cursa de la Boca del Infierno l'haguessin fet pujar per aquí!! tots aquells atletes que van sortir com coets, haguessint fet un pet com un aglà!! Ji,ji,ji!!!

Una altre activitat per caure de culs: Ansó-Puerto de Navarra- Puerto de Belagua- Puerto de navarra- Ansó amb la bicicleta. 96Km i 1800 mts de desnivell per escalfar les cames i rematar en Pupi. Avui si que l'he fet suar!! .... ja toca cansar al vetereno!!!

L'Alfons pujant a Belagua

L'escalextric del Port de Belagua, val la pena anar-hi a suar la cansalada!!!!

Al fons el cim de l'Anie

Cal dir que després de matinals com aquestes, cal posar les cames en remull; i què millor que sortir de casa fer uns metres de caminar i saltar a les aigües del riu d'Ansó.

Quines vacances!!! .... i que durin!!!

ELS ÀNGELS DE CHARLI DEL PIRINEU AMB BICICLETA

2010-07-09T20:02:00.001+02:00

Missió dels Àngels de Charli del Pirineu (la Marta, la Gemma i la Tina ) pels propers tres dies: assolir el Coll d’Aspin, el Coll del Tourmalet, el coll de Soulor, el Coll d’Aubisque, el Coll d’Hautacaume i el Pont d’Espagne amb les bicicletes de carretera i la companyia de l’Enric el mànager.
Dimecres 7, ens despertem de l’hotel de parets de color de rosa (el típic francès), fem els preparatius i un bon buffet lliure per agafar energia pel què ens espera en una etapa com aquesta: 2.600 mts de desnivell acumulat: Aspin-Tourmalet-Aspin .
Una pujada tranquila, ningú ens busca les pessigolles i anem comentant la jugada entre tots.

Una baixada interessant amb unes vistes impressionants (tant pel paissatge com pels ciclistes!! Je,je,je…!!!! ). Arribem al poble de Ste. Marie de Campan , primeres rampes, pinyons cap amunt, apretades de cames i respiracions cada cop més intenses.

Poc a poc, anem avançant algun il.luminat com nosaltres que vol assolir el coll del Tourmalet. Arribem al poble de la Mongie, l’Enric ja s’està menjant el tarro i fent caca als calçotets!!! Ja diu que no pujarà, que no està entrenat….. i que no podrà tornar al cotxe. Però gràcies a l’encant dels Àngels de Cahrli del Pirineu, fa un cop de voluntat i assoleix el Tourmalet i l’Aspin sense cap problema. Molt bé Enric!!! El físic és important però el coco encara més!!! Què t’hem de dir nosaltres,eeeehhhh!?

Allà recuperem forces; unes begudes, quatre fruits secs i algun entrepà dels nostres per poder tornar cap a l’hotel.

Dijous 8, sortida d’Argelès Gazost, destí Coll de Soulor i Coll d’Aubisque…..

….. en els últims quilòmetres ens fan una atac. Peròooo……. A on va aquest???? Que no sap amb qui se les juga??? Je,je!!! Gemma, ves a posar-li els punts sobre les “is” que em sembla que encara no ho ha captat aquest!!! Pobret!! ji,ji,ji!!!!
L’Arrows fa un cop de pedal i li fa un paxing que queda distret, i jo poc a poc li vaig retallant fins que arribem dalt del Coll d’Aubisque.

Quina calor que fa!!! Però quines vistes!!! Deixem les bicis i recàrrega d’energia. En total 1500 mts positius.

Els Àngels de Charli del Pirineu

A la tarda uns massatges de la fisio, unes xerrades inesperades i ….el mànager ens abandona,……oooooohhhhhhhh!!! La feina és la feina!!

Divendres 9, els Àngels del Pirineu surten a menjar-s’ho tot. Coll d’Hautacaume . Quin portarraco!!! Quilòmetres del 10% i 11% de mitja!!! La Gemma ni s’ha adonat, la Marta amb la seva música i els seus balls deixa acollonit a un ciclista valencià que treu la llengua per a poder-la seguir; i jo amb dos “buldogs” enganxats en cada cama i pensant en la cursa del diumenge…..

Un cop dalt, com que no en tenim prou fem la proposta de pujar a Cauterets i arribar a Pont d’Espagne. Així que,....una etapa de 2200 mts de desnivell,... no està mal,....no?!

Pujant a Pont d'Espagne

Divendres tarda, en Pupi ve a buscar-me, ara em tota a mi abandonar a les meves companyes,.....ooohhhh!..... em sembla que les trobaré a faltar!!!

Fins a la pròxima missió dels Àngels de Cahrli del Pirineu!!

25ª RONDE DE LA CARANÇÀ

2010-07-05T20:50:00.006+02:00

Després de dos dies de holidays amb entrenillo al matí i banyada a la piscina d'un pis "d'alt standing" contemplant les vistes de tota una ciutat; en Toti ens va proposar d'anar a còrrer la cursa de muntanya que feien el diumenge al poble de Prats Balaguer (Pirineu oriental de la Catalunya Nord).

A 7h del matí feien les inscripcions sota una pluja intensa,..... què faran? canviaran el recorregut inicial??... amb la bona pinta de feia!!

Doncs si, briefing i canvis en el recorregut.

A les 8h van donar el tret de sortida i ens van fer enfilar per un camí pel mig del bosc en direcció al Coll Mitjà, després ens van fer girar i baixar per una pista que no s'acabava mai.
Em sento les cames, m'ho agafo com un entreno de menys a més,... no veig cap noia ,.... estaran al davant???... m'és igual, ara a divertir-se!!

A la primera baixada els homes que anaven amb mi van començar a còrrer com bojos,.....és que em volien guanyar??? no havien entés que més endavant tornàvem a pujar??? jo... a guardar forces!!!... ja us ho trobareu!!

I..... al cap d'uns quants quilòmetres, un control ens fa girar cap a la dreta per tornar a remontar. Ara és la meva!! adelanto a un picat, després a un altre, i un altre,..i un altre.... je,je,je!!! ja no poden més aquests picats!! ....nois que la cursa s'acaba al final!!!

De cop sento un comentari d'uns controls: -c'est la primera fille!!!,...... osti!! em sembla que no havia anat mai primera en una cursa de còrrer a peu!!!

En Toti va fer 3º i en Pupi 5º i 1º veterà.

Un altre cop la fàmili al podi!!

MICROCICLE DE CÀRREGA

2010-06-20T17:41:00.014+02:00

Dimarts, un dia de recuperació, plou sense parar, quin pal! ....però comencem a preparar les bambes, les malles de còrrer, la motxilla, el gore.... i els mapes per anar a buscar rutes amb en Pupi per les Alberes. Un lloc desconegut per a nosaltres, però amb el guide sempre l'encertem!! A mitja tarda agafem els trastos i baixem per Montlouis cap a la Catalunya nord.
Un cop al poble de "Laroque des Albères" busquem el camping municipal per fer-hi nit. Ooohhh!! quina tranquilitat!! dues caravanes de juvilats francesos i nosaltres! que bé!
Dimecres l'Alfons marca la ruta: sortim del poble en direcció al Pic d'Aureille 1031 mts; passem pel costat d'una hermita molt ben cuidada i agafem una pista que va pujant.
Començo a augmentar el ritme de pujada, fa calor i humitat, suem com "cerditos" i en Pupi em diu que em prohibeix d'entrenar més amb l"Arrows", perquè sinó després el faig anar massa ràpid. Sempre es queixa i després no el puc seguir!!! Arribem dalt del primer cim després de fer dues sèries llargues a intensitats mitja-alta, baixem cap al coll de l'Ullat.
Passem pel bell mig d'unes fagedes impressionants i al costat del mar!!

Fagedes i prats

Arribem al coll de l'Ullat, a on hi ha una Gite d'Etape

Baixem fins a una alçada de 500 mts i agafem un camí que porta al Puigneulòs.

Cim del Puigneulòs de 1256 mts

El cel es va ennuvolant,....- Pupi em sembla que ens mullarem!! no dona!! que ja només queda carenejar pel Gr 10 i després tot avall i arribem.

Quan ja portàvem una bona estona, ...osti! això no s'acaba mai!! .... remirem el mapa.... i .... hem agafat el camí més llarg per tornar a la furgo! quina cagada!! però, en fi,... continuar trotant.

Al final arribem assedegats i enganats (em passat 5h30' correns caminant amb una poma i quatre nous pels dos!!) . En total 1800 mts de desnivell i 30 quilòmetres!! Avui si que estem atuits per tota la tarda!!
Dijous, de nou una altre voltarraca del "guide", sort que aquest cop només ha sigut de 17 quilòmetres; però quines vistes impressionants!!!.

Hem sortit del poble de Rimbau.

A baix el poble de Rimbau i a la muntanya del fons la Torre de Madaloc, el nostre últim objectiu de la volta

Torre de la Maçana, objectiu nº1

Al fons Torre de Madaloc

I... al bell mig del camí... un túnel que hem de passar!!!

El final del túnel

Torre de Madaloc

De nou furgo i avancem fins a les terres catalanes, fem nit a Sant Pere de Rodes

L'endemà divendres petita passejada trotant pel camí de ronda de Port de la Selva direcció a Llançà. Després esterrossada a la platja poca estona perqué aquest temps de fred i vent ens fa desdir d'estar estirats davant del mar.
Dissabte a fer família a Girona i decansar.
Diumenge rematada final del microcicle: anem a la CURSA DEL PEDRAFORCA-SALDES
A les 8h45' donen la sortida per les dones, de seguida noto que no em van les cames,... ui! que patiré avui!! em col.loco en cinquena posició, em reservo pensant que quan vingui el troç dret ja em recuperaré.
Arribem al mirador, i comença empinar-se....oooohhhh!no!! quin mal de cames!! sembla que tingui dos "tinajas" enlloc de quàdriceps!! que dur!! no puc pujar de pulsacions, hauré de fer un entreno d'aquells de patir muscularment i deixar fer.
Xupo roda de la del davant, hi estic còmode,.... però arriba un moment que si no la passo potser que pleguem. Una petita apretada i avanço un lloc. Vaig pujant, miro amunt i penso,...uf! si que em queda estona!! agafo el meu ritme com puc, grimpo un peu aquí i una mà allà... iii...ja tinc la tercera!! l'avanço i assoleixo el cim del Pedraforca.
Quins canguelis ara toca la tartera. Les cames m'explotaran!! les fibres intramusculars no es coordinen entre elles,... ui que malament que baixaré!!
Peu aquí, allà, derrapo cap a la dreta, cap a l'esquerra, em recolzo amb les mans al terra però acabo controlant,.... quina pista de patinatge!! Amb raó en Toti en deia que vagilés en aquest tram.
Un cop al bosc, traça directa gairebé fins a Saldes. Quan ja estava a 700 mts d'arribar veig la que anava segona, esprinto però ja és massa tard.
Al final 1ªNuria Picas, 2ªSara Vil i 3ª jo i les meves "tinajas" enlloc de cames!!!
En homes en Toti ha fet 2º i en Pupi 1º veterà; je,je,je....!!! tota la fàmili al podi!!

QUINS RITMES!!

2010-06-13T18:22:00.005+02:00

El dissabte em vaig liar amb "l'Arrows" i l'Enric per fer una Collada amb la bici de carretera. Només sortir de Puigcerdà..... que patirem avui!! sort que la Furi s'ha escaquejat perquè em sembla......que.... s'hagués "cagat" en tot!!!!
Anem pujant, xerrant i pedalant,..... I bufant!!!
Entre un i l'altre! ......sort que no portaveu quilòmetres, que sinó...! em quedo sola a mitja pujada!!! Un cop a dalt, Molina i cap a Masella.
Poc a poc ens van perseguint els núvols negres i cal baixar ràpid cap a Puigcerdà. Fa fred, els peus es comencen a glaçar, els dits ja no responen per frenar,.... cal pedalar fort, xupar roda i arribar a casa per descansar. Perquè.... quina collada !! (per mi) a tot drap!!
Que bé! a la tarda em toca massatge per posar les cames al seu lloc (què és aixó de fer un massatge?? ja no ho recordo!! i mira que em fa falta, però mai trobo el moment).
Després d'unes bones apretades als bessons i veient les estrelles, quedem amb unes amigues per anar a veure un especatacle, i un cop allà mitja volta perquè les entrades estant esgotades,... ooohhhh!! quin "fustre"!!!
El diumenge una altre liada amb la Gemma. Li proposo de pujar en bici fins a l'estació de tren de la Molina, deixar les bicis, pujar correns cap amunt direcció a la Pia Exprés per uns camins molt bonics, i empalmar cap a la Molina i cap avall.
Quina dona l'Arrows!! que forta que està!! ho baixem el ritme o em rebenten les cames del massatge i del cansanci!!
De nou tornem a fer el canvi i pedalada fins a Puigcerdà.
Total una matxacada de 3h15' a un ritme de no encantar-se mirant el paissatge!!
Més dies així amb "l'Arrows" i em poso les piles de cop!!

COMPLINT ELS PRINCIPIS BÀSICS DE L'ENTRENAMENT

2010-06-08T17:43:00.009+02:00

Després d'uns dies de cames cansades, sense tenir bones sensacions ni ganes d'anar a fer la cursa de muntanya que es feia diumenge a Soldeu, ahir semblava que portés un motor a la bicicleta.

Vaig sortir amb l'Alfons i la meva "Madonne" a pedalar una miqueta.Pujant la Collada, en Pupi es quedava endarrera!!! osti! què li passa a aquest?! ...... Tina,... tu ves pujant i m'esperes a dalt. que estic rebentat.
Si que el tenim fotut!!! això d'anar a ritme de cursa amb en Toti, l'ha deixat valdat!....doncs,.... jo vaig tirant que avui em trobo molt bé.
Mentres suava anava pensat què podria dir a la tarda en la "defensa" del meu projecte final del curs de Tècnic Superior d'Esquí alpí (si,si!!! encara no he acabat aquell "putu" curs d'entrenador d'esquí). Què els hi puc dir??.......
Pensant i pedalant, ja que em trobo bé entrenant, me al.lucinat . Iiiiii.... si ....baixéssim a Manlleu els dos? demà jo pujaria amb la bici fins a Puigcerdà i en Pupi marxaria amb el cotxe cap a treballar. Així aplicaria un principi bàsic de l'entrenament: "Principi de progressió de la càrrega": Les càrregues d’entrenament hauran d’elevar-se gradualment augmentant el volum i la intensitat dels exercicis d’entrenament, la complexitat dels moviments i el creixement del nivell de tensió psíquica. Que ja em toca, fins ara només he fet sortides en bici de poca durada.
Cap a les 15h hem marxat de Puigcerdà cap a Manlleu, descarregar en Pupi i cap al CAR a exposar el treball i tornar a pujar.
Avui cap a les 9h preparar la Madonne i...... quilometrada MANLLEU-PUIGCERDA.
A fer aquelles corbes de la Collada de Tosses que faig cada dia amb el cotxe i que em sé de pam a pam.

Que llarg això de fer 95 Km i 1.550 mts de desnivell seguits i sense companyia!!! Però ha sigut una bona experiència, no ho havia fet mai sola.Perfil de la Collada de Tosses

En definitiva, avui si que he complert el principi de progressió de la càrrega d'entrenament.
Ja tocava fer un bon entrenillo amb la bicicleta!!!
Però ara caldra complir el "Principi d’optimització entre càrrega i recuperació": després d’una càrrega eficaç es necessitarà un cert temps de recuperació!!

UN ENTRENO AMB UNA CICLISTA

2010-06-02T23:30:00.006+02:00

Qui ho hauria dit, per fi em coincidit la Carol i jo per fer un entrenillo per Girona.

A les 9h em quedat amb les nostres "boniques" (com diu la Lauri quan parla de la seva bicicleta) em començat a tirar milles xerrant sense parar.
Només fer el primer gir a les bieles, la Carol ja m'havia avançat una roda per davant ....uf!! ja veig que avui suaré la cansalada!! Tingues compassió de mi que no porto gaires quilómetres i tu....tu ets professional, gairebé!!!
Em agafat direcció St. Gregori, evidentment jo "xupant roda" (un dia que vaig darrera de la 2ª de Catalunya de ciclisme de contrarellotge,.... s'ha d'aprofitar!!!). Com pedala!! amb aquestes palanques que té no hi ha qui la segueixi!!

Pedalada darrera pedalada, i xerrada darrera xerrada, em fet 50 quilómetres com aquell qui res!! Sort que ens notàvem les cames només de començar,.... que si no....potser n'haguessim fet el doble!!! perquè "batalletes i més batalletes" passa l'estona i no t'adones compte del què vas avançant.

La 1ª començant per la dreta de l'equip, és la Carol

No hi ha com poder fer una sessió de bici amb companyia i no sol ,un dia i un altre dia,... sino és una mica conyàs!!! i.....si..... a més, pedales amb una "crack" encara millor ; així et poses les piles i veus que cal fer quilómetres per millorar.

GAS A "FONDO" A LA II ARRUIX DE SANTA FE

2010-05-15T09:58:00.006+02:00

Avui dissabte 15 a les 17h ens han donat el tret de sortida de la segona edició de la pujada a l'ermita de Santa Fe d'Organyà; una cronoescalada a peu que organitzen els bombers voluntaris del mateix poble.
Són 5Km i 670 mts de desnivell positiu.

Què hi feia jo a l'alt Urgell??? En Ricard, alies el "Cabrero", em va proposar anar a fer una "cursa de costellada" el dissabte a la tarda.... Però.... si he corregut tres dies contats després de setmana santa!!! que estàs boig??? ..... si dona!! que és una costellada!!
Un cop allà,..... osti!! quanta gent!! cares conegudes, rivals curtides per tots costats,.... com que una costellada,eh?! nen!! que ja tinc caca a les calcetes!!! uf!!
Sort que porto les noves "voladores de muntanya" La sportiva Crosslite i em faran un cop de mà, sembla que portis uns mitjons als peus!! quina passada!!

De seguida ens hem posat a còrrer com boijos i boges cap amunt. Com hi van aquestes!! però jo allà accelerant el cor poc a poc fins a arribar a unes màximes que feia temps que no havia vist.
M' enganxo darrera de la Sílvia Leal, però cada cop va accelerant fins que s' escapa!! No hi puc fer res..., abaixo el cap i a fer la meva cursa!!
Al cap d'un estona.... Tina !! ja estic darrera teu!! vinga!!... aquesta veu??? si és el "Cabrero"!! però... si em pensava que estaves al davant!!
De reull miro el pulsómetre.... 183 pulsacions!!!! collons!! que no hi arribo mai jo!! millor que redueixi o vindrà "el hombre del mazo" i m'estomacarà!!!
.....Mira!! la de taronja a petat, la passo d'una revolada,....(en Ricard m'informa que vaig primera) però al cap de pocs minuts sento una veu de dona desconeguda que vé per darrera demanant pas,.... com hi va la tia!!... si l'aguanto em vé un "patatús"!!! Poc a poc va marxant.....
A mig camí en Pupi que m'anima, però em sembla que aquest cop els crits no em fant gaire afecta,... les cames m'estant apunt d'explotar, s'acosta la Roser Espanyol esbufegant com una màquina de tren....i... sort d'en "Cabrero" que em va apretant i animant. No hi ha com tenir una llebre que t'ajudi!!! Que per cert,... ho has fet molt bé Ricard!!!
Arribem al coll, m'avisen que queda poc (però...?? quan és poc per la gent??) com que ho desconec no vull esprintar i la Roser em passa a punt de morir fins a tocar la capana de dins de l'Ermita que és l'arribada de la cursa.

Així que, al final en tercera posició.

Al fons el recorregut i dalt de la roca l'Arruix de Santa Fe

Felicitats als 5 participants més grans de la cursa!!!! Quins CRACKS!!!

Podi femení: 1ªMireia Santesmases,2ªRoser Espanyol i 3ªTina Bes

El podi de nois: 1ºOscar Roig, 2ºSebastien Rongere i 3ºManu Sanchez Carmona

Un dissabte a la tarda divertit, cansat, BEN ACOMPANYADA i amb una panera d'embotits guanyada!!!!

ENCARA FENT PELLS PER MASELLA

2010-05-11T11:24:00.003+02:00

Uns dies de mal temps sense parar, m'aixeco als matins i tot enboirat, no val la pena pujar i anar a trepitjar neu humida,...... però avui a 6h30' miro per la finestra i..... osti!! una altre vegada tapat!!! torno al llit, un son més.... i a 7h30' des de l'habitació veig el cim de la Tossa. Que bé!!! agafo els trastos i cap a dalt. Em pregunto,.... Coma Oriola (1950 mts) o Pla de Masella (1700 mts) per trobar neu?... doncs... Pla de Masella. Camino 10' i ja em puc posar els esquís fins dalt del cim, sembla increible!! a 11 de maig i encara es poden fer 985 mts de desnivell seguits sense parar! No em trobo a ningú,... a on s'han posat aquells matxaques que quan és el mes de novembre fan metres i metres sense parar??.... és que ja estant cremats?? siiii.... és ara quan si està més bé: neu i bona temperatura, què més volem????
El troç de dalt un dit de neu nova, unes corbes flotant per la neu i a l'entrada del muro de la Tossa neu més "guarrota", però perfectament superable i fins a baix que fa baixada!!!

UNA TOSSA AMB ESQUÍS AL 6 DE MAIG

2010-05-06T18:28:00.003+02:00

Quina setmana de mal temps! diumenge gairebé teníem les muntanyes amb poca neu, i dilluns si em descuido, quedo tirada en mig de la Collada de Tosses a les 22h de la nit. Semblava una tempesta de ple hivern, impressionant!! les màquines no es van ni dignar a passar i a la carretera hi havia 4 dits de neu nova.
A principis de la setmana passada, vaig decidir anar a canviar les rodes de neu per les normals, com que feien temperatures elevades, vaig pensar que no valia la pena continuar-les gastant...... i què vaig fer!!! quina cagada!!! una mica més i sitiada allà al mig de la curva del "Tècnic"!!! però sort que vaig descidir girar el cotxe i anar a dormir a casa dels sogres a Manlleu. Com diu la meva mare: " hasta el 40 de mayo no te quites el sayo y si junio es ruin hasta el fin"!! Així que fins a finals de juny pot fer fred.
Avui dijous, ha parat de fer mal temps a la Cerdanya, així que agafo els esquís i les pells i cap a fer una pujada a la Tossa. Fa calor, la neu nova es comença a enganxar a les pells, poso cera, però.... sembla neu amb pegament!!! em costa,..... em trobo cansada, em molesta el genoll,.... però al meu ritmet avanço als que em vaig trobant pel camí. Un cop a dalts, trec les pells i baixo per Coma Pregona,..... osti quina neu!!!! NEU POLS AL MES DE MAIG!!!! Impressionant!!!

APROFITANT ELS ÚLTIMS DIES DE NEU A LA CERDANYA

2010-05-03T09:47:00.008+02:00

Dissabte 1 de maig, festa de la botiga de Girona, així que em toca anar a fer activitat amb els pares que em venen a veure a la Cerdanya. Ells acaben d'arribar amb el cotxe al parquing dels Alabaus, mentres jo ja m'estava enfilant amb les bambes direcció a la Tossa; però un cop a l'alçada del Telecabina 2500, neu per tot arreu i em retiro cap avall fins al trencant de munanya sagrada.

En Narcís i la Cristeta dalt del cim

Allà remonto cap al Torrent negre per retrobar-me amb els papis, i.... on són?? els càlculs m'han fallat! de sobte,... ring,ring,...!! el móvil!!: -on ets?? nosaltres ja estem a Puigllançada!! osti, si que heu anat ràpid!!... ara vinc!!
Em torno a col.locar la motxilla a l'esquena i correns fins arribar al cim.

Últim sprint

En Trab ja m'ha vist de lluny i em vé a buscar (m'estima molt!!)

Mare i filla

Que bé m'han anat els mitjons Lurbel

Fin de la journée

Diumenge 2 de maig, després d'una setmana calorosa, encara ens queda neu per anar a fer uns metrillos amb els pares; així els farem contents. Tots plegats sortim del pàrquing de la Pia Exprés, la mare (amb les seves raquetes), en Morrut, en Trab, el pare i jo.
Una pujada d'anar posant i treient esquís, a un ritme xino xano, però de tant en tant unes apretades per fer pujar el cor,.... gairebé no ho recordava, això!!!.

La mare traça directe, picant-se amb el meu pare per deixar-lo endarrera (quin esperit competitiu!!!! no sé a qui ens assemblem,eh?!)
El pare a la seva marxeta....
Un cop a l'arribada del telecabina 2500, la mare agafa els gossos i recula cap avall, per poder venir-nos a buscar al pla de masella ja que nosaltres farem la baixada per l'estació que encara està oberta.

Així que, obrint traça (qui ho diria al mes de maig,oi?!) ens dirigim fins a dalt de la Tossa per deprés baixar i donar-li quatre lliçons al pare per perfeccionar-li el seu súper estil anys 60.
En definitiva, el regal del dia de la mare: la petita de la casa us porta a passejar!!

UN PERÍODE DE TRANSICIÓ!!!

2010-04-29T14:28:00.006+02:00

Que dur!! després d'un hivern d'activitat esportiva a la neu, m'ha tocat agafar un període de transició: acabar el curs de Tècnic superior en esqui alpí!!! em pensava que no s'acabaria mai; després de la setmana santa, un intensiu de cada dia matí i tarda (de dilluns a dilluns), aguantant amb paciència les xerrades i les enrabiades dels nostres formadors.
Vaig començar amb bon peu, animada a pujar agun dia d'hora al matí a fer alguna Tossa, però poc a poc, el cansaci em va anar matxacant i vaig haber de descansar.
El cap em donava voltes, uf! quin pal m'estant fotent, i jo aquí parada a mitja pista veient com els altres estant pujant amunt i avall. Però no tinc més remei que aguantar.
Per sort el meu coco es va mentalitzar: Tina, agafem-nos un període de poca activitat, acabem això i d'aquí a uns dies ja serem lliures per a disfrutar del bon temps. De fet, crec que tots aquests que ens volem cansar el dia a dia, de tant en tant em de fer un Kit-Kat, i resposar.
Diumenge 25 d'aril, data d'examen de traçats, i després esquida amb el meu pare per Masella!!

Primera a fer l'examen de traçats, uf!! quins nervis!!

Fent de turista

El meu pare

Els esportistes que segueixen una planificació ben feta, han de tenir en compte la recuperació de l'organisme (descansar= a no fer activitat! allò que no sabem fer!!)

Així que dilluns 26 va ser el primer dia d'iniciació: una Tossa de bon matí (osti! ja no recordava què era suar la cansalada!) i al migdia una passejada amb la meva Treck Madonne (i que bé que va!!!) per començar a escalfar les cames per l'estiu.
A la tarda, quilometrada fins a Ripoll per a no perdre la costum i de nou al vespre cap a Puigcerdà.

EL "REMATE FINAL" D'AQUESTES FESTES

2010-04-06T20:18:00.004+02:00

Dilluns de Pasqua, en Toti està a la Cerdanya i quedem per anar a fer uns metrillos de bon matí. Pujem al cotxe i direcció al pàrquing de Porté per assolir el cim de la Mine.
Ens vestim i cap amunt: en Toti, en Pupi, en David, l'Àlex i jo.
Comencen les xerrades entre uns i altres, que si la bici, que si l'esquí de muntanya,.... anem abançant sense adornar-nos compte. Sembla que no tinguin forces,... noto com en Pupi i en Toti no s'aguanten gaire els pets, perquè sinó ja estarien a davant apretant les dents!! doncs,...... avui és la meva!!!
Quan ja portem una bona estona,......em col.loco al davant i començo a fer un progressiu, veig que em segueixen..... (que picats!!).......En Toti:-osti David! apreta que s'escapa!! - és que no puc!! com hi va la Pupi!! - deu ser aquesta aigua de mar que es fot per recuperar!!...
Moltes queixes però tots enganxats a les meves cues dels esquís! que savis! com que s'havia d'obrir traça! eh,nois?!

Primer atac des del primer coll fins el segon coll abans d'arribar al cim de la Mina: jo, en David i en Toti

L'Àlex comença a patir l'atac

El Guide proposa fer la cresta de la Mine

En David i l'Àlex flipant del guide Gaston pel lloc que els ha portat

Els 4 "magníficos": Toti, David, Tina i Àlex encarats per baixar per neu "guarrota"!

En David amb el seu estil

L'Àlex utilitzant tècnica de supervivència

jo intentant col.locar-me com podia per superar aquella neu pesada i fonda

Les traces dels 4 "magníficos"!!!!

Després per rematar hem pujat pel caminet del Fonfrède per poder baixar per la Culé......i...... segon atac per part d'en David!! una altre sèrie com aquesta i quedem estabornits!!!

BUSCANT EL BON TEMPS PER FER METRES

2010-04-05T17:30:00.013+02:00

Dilluns 29, toca recuperar de la cursa del diumenge, però amb el dia que fa s'ha d'aprofitar!! Truquem a la Gemma i a l'Oriol i cap a fer el Puigmal. Un cop allà,.... quelle sourprise!! La Cristinne Pesonnier! Aquella maxaques francesa que feia curses fa un temps! Evidentment, simpàtica i forta com sempre, ens va acompanyar a cremar toxines fins a dalt del cim.

Després vam negociar amb l'Oriol què volien fer aquests dies de festa, vam mirar la previsió del temps i pintava força malament. Després de donar-hi voltes i més voltes....., s'ens van "rajar" i no van venir a fer els nostres plans.... (no savien el que ens esperava!!!)
L'endemà al matí, agafem els trastos i cap a fer el Monturull; però..... "fiasco"!!! el mal temps ens persegueix i només vam poder fer una volta per les pistes de fons. Ens vam desmoralitzar, i vam descidir de provar d'anar cap a Boí Taüll per intentar fer metres el dia següent. Però a mig camí del port del Cantò,.... vaig tenir una inspiració........Podríem anar a la Vall Fosca al refugi de la Colomina amb la Marta i en Gerard,no???!!! És territori desconegut per nosaltres!
Així que els hi faig un truc i.... cap allà!!
Unes poques hores més tard, el dia es va aixecar i vam poder pujar fins a 2400 mts al refugi de Colomina que ja ens hi esperaven amb un somriure.

Refugi Colomina 2.400 mts

Dimecres 31, ens aixequem, xerrada i esmorzar per agafar forces per anar a fer milles!! Ens acompanya la Marta que coneix el territori i conjuntament amb el "Guide" Pupi, fem un bon equip. Aquí a la mínima que et distreus ja has begut oli,..eeeeeh?! Pupi?!

La Marta i jo, preparades per posar grampons

Fent una petita carena

Semblem professionals!!!

Recuperan energia al Refugi amb la Marta, en Gerard, en Pupi (el fotògraf) i jo

Dijous 1, una nit de vent i neu,.... però a les 9h del matí.......uf! quin dia!! tornem-hi!!

Neu i més neu per tot arreu

L'Alfons i jo.... "que bonitoooo"!!!

Al fons el cim del Peguera

Al final, retornem al refugi per fer mirotes a en Gerard, que el pobre està lesionat, i això de veure els companys com van a disfrutar per la muntanya, és una mica dur. Però cal fer la recuperació que toca i així, després, ja vindrà lo millor,..... que encara serà millor!!!
Ja ens tocava abandonar-los, després d'un bon dinar vam agafar les motxilles i cap al cotxe per canviar de lloc. Dic i recalco, que ens van tractar d'allò més bé, i haurem de tornar a fer algun altre estage de llarga durada!! però la pròxima amb en Gerard!! Moltes gràcies per tot!!!!

Divendres 2, Coll de Portalet per anar a fer la volta al Midi d'Ossau; però el dia està lleig, la boira envolta el cim i no ens la juguem. Però,..... a la furgoneta no ens hi quedem!!! Pells als esquís i cap a rebentar pales de neu. Quanta neu!!!

.......i quina neu a Formigal!!!! Brutal!!! Pugem i baixem fins a fer 1800 mts de desnivell, en Pupi ja està cansat (ji,ji,ji!!!! l'he maxacat!!!) impressionant la neu a mes d'abril!!! que guapo!!! Neu "powder"!!!!!

Dissabte 3, ja estem a Ansó, plou, ens toca descansar, però el "Capo Gaston" ens anima a anar a caminar amb ell. Només sortir de casa, baixem les escales de "Puente Veral" i ja es comença a picar (com i va aquest sogre!!!). Arribem a la carretera,......... camina una miqueta i ja torna a apretar.

En Marc (el cunyat) i l'Antonio (el sogre) a primera fila esprintant, i jo darrera que m'han agafat despistada

Una mica més amunt, el Capo es comença a treure roba i ens fa un altre "amago", però aquest cop no sap amb qui se la juga, aquest!! ji,ji,ji!!! quin paxing que els hi faig a ell i a en " tres al quilòmetre"!!!!......... és broma, Marc!!!!

Com hi va el sogre!!!!!! al.lucinaríeu!!! us fotaria canya a més d'un!!! és pitjor que la matxaques de casa meva!!! la mare!!!Al final fem cim a l'Ermita de "Puyeta"

Un cop a dalt, cal baixar ràpid que l'Antonio ens vol preparar el dinar "Migas", úniques i autèntiques d'un ex-pastor d'ovelles d'Ansó! i que bones que les fa!! l'hauríeu de veure com les prepara pas a pas, i a la vegada com explica les seves batalletes a la muntanya.
Diumenge 4, ens despertem d'hora per anar a fer esquí de muntanya per la vall d'Ansó, però ens fa mal temps i no podem fer res. Així que,.... dia de Descans i de fer família!!. A la tarda, tornada cap a Puigcerdà.

CT. D'ESPANYA EN PARELLES

2010-03-28T17:02:00.008+02:00

Quina mala jugada! avui canvi d'hora!! Llevar-se a 5h30' per anar a fer la Poca Traça (Ct. d'Espanya en parelles) a la Vall de Núria.
A 7h45' agafem tots el cremallera de Núria i cap a dalt al Santuari per acabar de fer els últims protocols i començar a escalfar que aviat donaran el crit de sortida.
La meva parella, la meva amiga la "Cometi"!! ja la veig nerviosa,..... tranquila Anna, que és cursa en parelles i tu has d'anar al teu ritme, jo ja m'adaptaré si és el cas!! ei! que venim a disfrutar!
Sense adonar-nos ja estem desllisant per davant del Santuari, em col.loco darrera l'Anna i agafem posicions poc a poc. La Marta i la Gemma s'escapen (je,je,je!! encara queda molta cursa per endavant i hi poden haver sorpreses!!!) L
La pendent es va enfilant; arribem a un tram a peu, ens recuperem,.... i de nou esquís als peus. Al cap d'un estona, tornem a caminar i fins a dalt del coll a on ens treiem els esquís. Fem baixada controlada i canvi de nou (osti! acaben de sortir les nostres rivals!!) Surto davant de l'Anna i li vaig marcant el ritme, la sento respirar,....-anem bé? si,si!! que bé! vol dir que encara podem posar una marxa més. Canviem de 5ª a 6ª.... sembla que aguanta....(potser quan arribem es cagarà amb mi, però veig que no diu res i que va pujant, pertant..... som-hi, endavant!!)
Al cap de pocs minuts, aixeco el cap i ......com s'han espavilat aquelles!! també han optat per la goma!! (ji,ji!! els hi fem por!). Nosaltres continuem al nostre ritme,.... un,dos,tres,quatre,cinc,.....un,dos,...... així anem guanyant llocs. D
Després de quatre pujades, no les aconseguim atrapar, i només ens queda fer un descens suicida i a veure què passa.
Dalt del coll fem el canvi,... encarem els esquís cap a la línia de màxima pendent i.... a tot drap fins a baix, curves a la dreta, a l'esquerra, diagonal, canvi de ressant, schuss, salt sobre les pedres,.... (saludem al meu pare que ens ha vingut a veure)..... curva tancada davant del Santuari, patinador final i arc d'arribada!!
Abraçada amb la Cometi..... i un bon somriure a la cara dels dos equips, el nostre i el de la Marta i la Gemma.
Felicitats campiones!!
Que just us ha anat coleguis!!! (rivals però compis de bon rotllo, eh?!!)
En Pupi estava que es sortia per les parets, ha anat com una moto, li ha fet d'esclau del Sadurní; li treia pells, anaven junts, l'ajudava,..... això és fer parelles!! i al final han guanyat de la categoria de veterans i 6º de la general. Molt bé!! viejetes!! ji,ji,ji!!!! (és broma, Pupi!)
En Toti i en Poma han pujat al podi,.... qui ho hauria dit, no?? un que el donaven per acabat i l'altre per rematat;..... doncs......., sorpresa al canto!! 3º absoluts!! Felicitats als dos!!

Marta, Tina, Anna i Gemma; 1ª i 2ª

COMENCEM A PEDALAR

2010-03-25T15:58:00.004+01:00

Avui dia guarro a la Cerdanya, ha plogut una miqueta, les muntanyes estant tapades i la desició final és sortir a pedalar amb les coleguis de fatigues: la Gemma i la Laura.
Hem agafat les bicis i cap a fer pla per fer un parell d'horetes xino xano per començar a adaptar les cames a rodar.
Els hi treurem un xic la pols que els hi convé!
....Que bé que va la meva Trek Madonne!!!..... ja no ho recordava!!! abans sempre els primers dies de bicis em feia mal tot , i ara, sembla que hi estigui adaptada de cada dia!!!....ah!.... i que maca que és!! A veure si aquest any pedalarà com l'Amstrong!! je,je,je!!!
De fet sortir amb la bici ha sigut l'excusa per xerrar, perquè des de que he sentit el "clack" del pedal automàtic, no hem parat de xerrar i xerrar en tota l'estona.

Es nota que feia temps que no ens veiem!!! però ha valgut la pena,.... eeeeehh?!

La Laura i jo

La Gemma i la Laura

La Gemma, jo i les màquines de rodar!!

47ª PUJADA ALS ÀNGELS

2010-03-21T12:50:00.001+01:00

Després de la Pierramenta el cos m'ha demanat recuperació, quina setmana!! semblava que m'hagués passat un tractor per sobre!!! Entre quilometratges amunt i avall, estic destroçada!! Però per postres,avui diumenge, en Toti i el temps, m'han enredat per anar a fer la cursa de la pujada els Àngels. Després de portar tot l'hivern sense còrrer!! no sé,no sé!!! Però.... què faré el dia del meu aniversari?? doncs, agafo les bambes i cap a còrrer al costat de casa.Quanta gent! si tots són atletes!! em trobo força gent coneguda,....Dónen la sortida i cames ajudeu-me per les rectes de Sant Daniel. Poc a poc vaig adelantant posicions, uns i unes, al final al fons veig una cua que va correns, la passo i noto que m'està "pisando los talones"!! que picada aquesta!! però com còrrer!! s'em col.loca al davant, i jo a xupar roda durant tota la cursa (és calr! estic acostumada de la Pierra a fer parelles). Els trams que més pujaven em recuperava una mica, però quan tocava còrrer pel pla pujada, havia d'estirar la passa sinó em deixava. Així durant tota la cursa, fins que al final m'ha esprintat i (com que es dedica a còrrer) evidentment m'ha guanyat.Al final he fet tercera; està bé,no? per ser el tercer dia que corro en tot l'hivern!? En Toti (el meu germà) ha fet segon darrera d'un atleta del GEIEG. També l'haurem de felicitar,no?!

25ª PIERRAMENTA

2010-03-15T07:35:00.006+01:00

Fa uns mesos ens vam embrancar amb la Pat a inscriure'ns a la Pierramenta. Així que a pagar trinco trinco i cap allà que hi falta gent!!
Dia 1: 2.800 mts de desnivell i 22Km
Sortida a les 7h del matí. La Pat es col.loca davant meu marcant el ritme (ja havíem quedat així perquè a mi les sortides em costent, sóc diesel), arribem de seguida alk primer canvi en mig de tota la multitud, treiem pells i schuss fins a treure's els esquís i a córrer per l'asfalt durant un quilòmetre. Comencem a atrapar a parelles, .....osti que bé que anem correns!! adelanto a la gent com si res!! ara be´, ens col.loquem els esquís i..... això ja costa més!! si llisqués amb les pells igual que correns potser feria molta més feina!!!!!!! Agafem un bon ritme i ens col.loquem en 5 posició, quan ja portem una bona estona de cursa, comencem a patir problemes!! La fixació de la Pat no tanca amb la bota,.... què fem?? ens comencen a atrapar els equips ,.... finalment, reacciono i li passo un meu esquí (perquè jo vaig amb Dynafit que fa el doble click i fixa més) i per sort podem continuar. Quina pinta!!! la gent fins i tot ens demanava si estàvem provant esquís (si que estarem per osties en una Pierra, a qui és supervivència com sigui!!!)
Al final 7 dels equips de dones

Petant la xerrada de bon matí amb la Marta

Escalfant motors a 6h40'

Dia 2: 2.900 mts de desnivell i 37 Km
Osti ! el què ens espera avui!! Pat ritme " crucero" i a aguntar aquest "etapon"!!! Finalment, una etapa molt bona i en 5 posició. Estem molt contentes!!

Dia 3: 2.800 mts de desnivell i 21 Km
Quin mal de cames d'ahir!! però a tornar-hi que avui és el Gran Mont i només pels ànims de la gent ja tirarem. Després de petits defalliments de cansanci hem fet 7 i del tap que hem trobat a la cresta del grand mon (només hem perdut 45', havíem d'esperar el torn per passar i tot!! quina merda!!!)

El regalito final del tercer dia: abans d'arribar un patinador que feia pujada!!

Al fons el Grand mon

La Pat i jo

La cresta del Grand Mont, fent cua per poder avançar

La Pat

El tap que vam enganxar al Grand Mont

La meva doble!!! la Marta somrient!!

Dia 4: 1.600 mts de desnivell i 14 Km
Rematada final!!! que bé!! però em sembla que serà un recorregut guarro de supervivència pel mig de la "marabunta"!!! Fins i tot, avui se m'ha fet curta !!!
Que bé m'ho he passat amb la Pat, això si que és còrrer en parelles, quan un té problemes cal ajudar (no maxacar-lo), perquè si et toca a tu també vols que t'ajudin; d'això es tracta l'esquí de muntanya en parelles!!

FENT PELLS PER GIRONA

2010-03-09T18:36:00.005+01:00

Quina nevada a Girona!!! avui a 7h del matí he agafat els esquís i he acompanyat a la maxaques de la fàmili a passejar en Trab.
Que ben parit! he sortit de casa amb els esquís posats als peus!! m'he enfilat cap al Pirulí i després he baixat cap al Polvorí i direcció a la Font dels Lleons. No hi he pogut arribar degut als arbres caiguts i que la neu del camí ja s'estava fonent. He optat per recular i tornar cap a casa pel mateix camí.
Una experiència única! Potser no ho podrem tornar a repetir mai més! Aquest temps és boig!

CURSA DE RELLEUS

2010-03-06T18:43:00.004+01:00

Dissabte a les 10h, sortida pels equips de joves. Els espanyoles finalitzen en 5ª posició.
A les 11h, sortida per les dones. Quins nervis!!! Quanta gent!!
Primer relleu femení: la Gemma surt de forma progressiva i poc a poc va avançant posicions. Em demanen que em comenci a col.locar entre les línies de sortida, ja em vé el mal de panxa..... les italianes arriben en primera posició, les andorranes segones, les suisses terceres, les austriaques quartes i quintes nosaltres.
La Gemma em toca el braç i començo a avançar amb el tic-tac sense parar. Només sento crits d'animació: Vinga Tina,Molt bé,.......!!!!!!!! quina emoció!! El cor em va pujant, de sobte..... una veu del Canals : progressiu Tina, progressiu!! i tant que faig progressiu sinó m'asfixiaré!!
Vaig avançant, poc a poc m'acosto a l'austriaca, avanço l'andorrana,..... però pel darrera em persegueix la francesa.
Arribem al canvi, no puc treure les pells d'una revolada, torno a estirar i al final ho aconsegueixo. Les plego, fixo fixacions, m'ajupo, agafo bastons i em llanço baixada avall, posició de schuss entre les portes, i arribo al següent canvi quan l'austriaca està posant pells.
Tothom s'emociona, queden bocabadats del meu decens per la pista. De nou, poso pells tant ràpid que avanço a la rival, però em fot una esprintada (la cabrona!!) que em passa. Tornem a arribar a zona de posar esquís a la motxilla, la torno a atrapar (nena! que cal practicar canvis!!! je,je,je!!!) Tram a peu, em sembla que m'explotarà el pit, continuo sentint els crits d'animació....... Vinga Tina!! Tic-Tac!!! Venga,venga!!!
L'austriaca em passa i la francesa em trepitja les cues dels esquís (quina pressa que tenen!!).
Per fi, treure pells, i descens pel mig del bosc i patinador fins a donar el relleu a la Mireia. Aquesta surt com un coet!!!, al cap de pocs segons la Letitia Roux (campiona de la cursa individual) surt per empaitar la Mireia. Van frec a frec durant tot el relleu, però per fi la Mireia fa un sprint i arriba en 4ª posició.
El resultat final ha sigut: Italia, Suïssa,Austria, Espanya, França, Noruega, Canada, Andorra......
Han sigut uns relleus emocionants.
Pel què fa els homes també s'han quedat amb el quart lloc.

CURSA PER EQUIPS

2010-03-05T17:23:00.004+01:00

Dijous a la nit preparatius per l'endemà. Una cursa de 2.370 mts i 24 quilòmetres de cursa, deu ni dó!!
Recorregut pels voltants d'Ordino-Arcalís.
Faig parella amb la "Cometi", crec que està una mica nerviosa, és la primera vegada que fa una cursa d'aquestes condicions.
Tenim el dorsal 211.
Ja li he explicat que una cursa en parelles es tracta d'un equip, no pots anar en lloc si l'altre no hi és, pertant cal ajudar SEMPRE al company.
A 9h30' ens convoquen sota l'arc de sortida, totes es col.loquen cap a l'esquerra, i jo cap a la dreta amb l'Anna al meu darrera ja que la traça més recta s'agafa des d'allà a on som nosaltres (no ho entenc, segurament no fan estratègia o no en tenen ni idea de llegir el recorregut més fàcil i curt!) Jo ho estudio tot, un metre menys és un metre menys a recòrrer!!

Nosaltres a la dreta de l'arc

Tret de sortida, avanço fent el "tic-tac" que em va explicar en Toti i de sobte no tinc ningú el costat. Per què no apreten?, si tampoc estic anant ràpid!!
Comença el muro i ja veig l'esquí de l'italiana que em vol avançar per l'esquerra,.......el cor m'ha pujat però sense passar-me de voltes,.... de sobte.....osti!! l'Anna!! em giro i la veig uns metres més endarrera, afluixo i em col.loco davant d'ella per marcar-li el ritme. Comencen les zigazagues i anem retallant metres. Per fi arribem al canvi, baixada espectacular en mig de la boira direcció a fer l'ascensió al cim de la Fontblanca. Adelantem a la Marta i a la Naila i a unes corredores americanes. Canvi de pells, ajudo a l'Anna i ens enfilem direcció al cim.

Li recalco a si ha menjat i begut i em respon que si. Poc a poc anem pujant fins a dalt del cim. Tornem a baixar i de nou cap amunt a fer la darrera pujada de 700 mts de desnivell. L'Anna es troba cansada, l'animo i la faig beure (aigua amb powergel), es refà una miqueta i continuem pujant. De sobte em diu: Tina estic molt i molt cansada, no pujaré fins allà dalt. Li dic que si que pot!! que anem al ritme que faci falta, però l'acabarem com sigui!! així que inspiració i expiració dels pulmons i cap amunt a disfrutar.
L'Anna està patint, però aguanta com una campiona.
Arribem a la canal, esquís a la motxilla, tram a peu, cresta i esquís als peus que ja ens queda poc per arribar. Descens a tot gas, i per fi........JA HEM ARRIBAT.
Molt bé Anna!!! ja has fet un pas més en aquest món de l'esquí de muntanya! Ja no podràs dir que mai has fet 2470 mts de desnivell i amb tants quilómetres!!!

FELICITATS Mireia i Gemma amb aquesta 4ª posició!!!

CURSA INDIVIDUAL

2010-03-04T14:38:00.006+01:00

Campionats del món d'esquí de muntanya a Andorra.
Dimecres matí, despertador, mono i cap a esmorzar a l'Hotel (i quin Hotel!! s'ha d'aprofitar!!). Després preparatius de la motxilla, aigua, casc, cera per les pells, dorsal (223), visita a Can Roca i apunt per a veure què passa.
Sortida des de Grau Roig, poca visibilitat i un pam de neu nova.
Retràs de la cursa, bombardejos per tot costats per fer caure allaus, i al final a 10h30' tret de sortida i cap a fer 1560 mts de desnivell positiu.

Tots han sortit com una bala, vaig pujant de pulsacions però no em noto gaire bé. Mal de cames, mal al pit (em sembla que porto un "aliens" enganxat al coll des del campionat d'Espanya de Formigal!), avanço pas rera pas.
Comencen les zigagues............................

Ji,ji!!! ja la tinc!!!.......... de lluny sento tot la claca espanyola i catalana que va animant:-molt bé TIna, bon ritme (i jo contesto amb el cap que no), vinga,vinga una mica més!! que ja bé la baixada i això és lo teu!!doncs,..... canvi de pells i em llanço disparada per aquella pala del Montmelús, sense veure res, només dues rivals franceses que no sabent amb qui se l'estant jugant! un primer "paxing"! osti!! que és la Corinne Favre (la he adelantat!! quins ànims!! i..... quatre curves controlades i un segon paxing! vinga,vinga!! dues de menys.
Arribo al canvi, i d'una revolda faig el canvi de pells,.......
.......adelanto a una americana, una italiana i començo a pujar. Però de sobte,.... no em tiren les cames (em sembla que m'ha vingut "el hombre del mazo" i m'ha estomacat! com em costat pujar! però,.... vinga Tina!! a aguantar i a disfrutar tot i les males sensacions.
Arribo a dalt i de nou baixada, torno a adelantar a una de les franceses que m'havia atrapat, canvi de pells i tercera pujada. Ara em sembla que el "hombre del mazo" m'ha apallissat de debó, però aguanto i arribo a la canal. De nou esquís a la motxilla i grampons als peus.
Avanço a una altre rival,... però de sobte: el grampò !! que el perdo!! reculo i l'agafo, m'el torno a posar, tres passes més i..... el grampó!! (quina merda!!) així tota la pujada fins que m'he cansat i he decidit agafar-lo a la mà i que em penalitzessin si volen!! és igual! però la Corinne no em pot atrapar!!!
Baixada suicida amb un mal de cames terrible (semblo una pardilla!), de sobte se m'enganxen les puntes dels esquís, cop de cap al terra, mortal endavant i torno a quedar de peu. Quina flipada!!! (ha sigut la pulsera de l'equilibri que m'ha fet quedar de peu???) Al.lucinant!!
I per fi quatre passos de patinador i l'arc d'arribada.

Quina pallissa m'han fotut!! però m'ho agafo bé, positivisme, lo important és que he sapigut aguantar i patir fins el final (no he abandonat), em sembla que poc a poc ho vaig aprenent!La Naila, jo , la gemma i la Marta

Al final 20ª de 40 i cal felicitar a la Gemma Arró que ha fet 6ª!! quin paperàs Gemma!!!
Ah! i el Kilian 2º i en Pinsi 8º!!!!!!!!!! com hi van aquests!!!!

QUINS CANGUELIS!!!

2010-03-02T11:49:00.003+01:00

Ja queda poc, preparatius amunt i avall. Demà campionat del món individual! quin pal que em fotaran!! de fet,..... cal anar a disfrutar! que els cracks són els que tenen que fer la feina ben feta, jo a fer pilor que sense nosaltres no podrien fer curses per manca de corredors!
Ja he fet la maleta: les botes, els esquís encerats, les pells, el casc, la motxilla, l'arva, la pala, la sonda, la manta tèrmica, el mono, els pals, ...... una llista que a mesura que la vaig acabant de preparar em venen els mals de panxa!
Què puc fer amb aquests nervis???
Doncs....., ja us ho explicaré quina fòrmula utilitzo!!! perquè sinó no hi tornaria pas!

VALLFOSCA AMB LA "COMETI"!!!

2010-02-21T13:01:00.009+01:00

Avui al matí s'ha disputat la XIª edició de la Vall Fosca. El lloc de sortida la central hidroelèctrica de Capdella. Sembla una exposició de furgonetes Camper, sinó ni havia trenta, no n'hi havia
cap. A 9:30 crit de sortida, cursa a peu damunt l'asfalt durant 1 Quilòmetre, cops per aquí i per allà, i sprints per avançar posicions.

Ens hem col.locat els esquís i pista forestal amunt a la Vall de Filià, durant molta i molt estona (quin pal! semblava una cursa d'esquí de fons!). La meva parella l'Anna Comet, li ha costa agafar el ritme, s'estava desasperant perquè ens avançaven els rivals: -tranquila Anna..., segueix un ritme que les curses són llargues i poden canviar les coses!! Ja saps que estàs en forma, només cal aguantar aquesta maleida primera pujada i tot canviarà!!! L'Anna Comet (per mi la Cometi!!)

Osti! ens adelanta la Ingrid i l'Issac!! (vinga Anna!:un,dos,tres,quatre ,cinc,....un,dos,......! agafant sempre el mateix ritme!)Per fi, s'acaba la pista i comencen les Ziga zagues. Anem perden posicions, no pot ser, l'Anna s'està decaient......(vinga xula! que tu pots!!)...... Rumiant i ruminat....: dues pells enganxades i a fer "tècnica Emma Roca" (ella m'ho feia a mi quan jo anava apurada i va de collons!!)

Poc a poc hem anat avançant bastantes posicions, entre els esforços de la pujada i les nostres ràpides baixades. Cal destacar el súper nivell de l'Anna, tota una crac de l'esquí de pista de competició. Així que, es confirma que som la millor parella femenina en la baixada!!! Algo és algo!!! Hem arribat a retallar tant i tant, que hem arribat a pocs segons de la primeres, la Gemma i la Marta, que quan ens han vist al darrera han hagut de fer: CAMES AJUDEU-NOS!!!

Però al final ens han guanyat, de fet s'ho mereixin, ja que han estat al davant durant tota la cursa.

Pel què fa a en Pupi, no ha pogut venir degut a la feina, canvis inoportunts d'ultima hora!!!!!

En Toti (el meu germà, aquell que aquest any quasi no ha pogut fer pells: per bronquitis, per en Mateuet, la neu,.....) ha quedat penjat i no ha tingut més remei que còrrer amb el Javi Martín (que en aquests moments està en plena forma). Sort que els gens (de la Cristeta, la meva mare) formen part d'en Toti, i ha aguantat com un Bes de pura sang fins a la meta; assolint la tercera posició en categoria masculina.

En Toti de color blanc fent el canvi de pells en el control número 4

CT.ESPANYA INDIVIDUAL D'ESQUÍ DE MUNTANYA 2010

2010-02-15T08:52:00.004+01:00

Dimarts tarda la fàmili ja va tornar de la ISPO de Munich per posar-se al dia de les novetats del material d'hivern de l'any que vé.
Dilluns nerviosisme perquè....... qui podia anar a la botiga si tots eren fora i jo treballava??? Doncs en Pupi va haber de participar, ja se sap, si vols un o una Bes s'ha de col.laborar!
Dimarts em va tocar a mi, pertant quilometratge cap a Girona, dimecres altre cop Ripoll i Puigcerdà, i per acabar de rematar, en Mateuet ingressat a l'hospital. De nou Ripoll i Girona, l'endemà Ripoll Puigcerdà, i per si no és poc, dissabte a les 18h cotxe i cap a Formigal.......... Una setmana de fer quilómetres i més quilómetres sense parar.
Vam arribar a l'hotel a on hi havien tots els companys, tots ja havien sopat i ens van venir a saludar: uiii demà!! s'espera -14ºC! I la sortida és a les 8h30'........(estant ben bojos aquests aragonesos!!!)
Tina quina mala cara que fas!!! Ni que ho diguis!! portava tota la tarda amb sinusitis, ulls vermells e inflats,.... Em trobava fatal, i al cap de poques hores havia d'estar "manxant" el cor com una boja???? i lluitar pel campionat d'Espanya individual???? quina mala sort, un dia com aquest.
A les 6h despertador, esmorzar (o picotejar com les gallines), protocol can Roca, cotxe i fins a l'estació a escalfar motors.
Uuuuffffff!!!!!! quin fred!!!!!!!!!!! però no tenim més remei!!!
De seguida "30" para la salida, 20".... 10"..... TOOOOPPPP !!!!
La Mireia es col.loca en primera posició de noies (evidentment, ni calia que sortís ja li podrien donar la medalla abans de sortir), la Gemma em passa com una fletxa, i jo controlant que cap més noia em repassés. De sobte, al costat una sombra amb cua, la Naila???...... apreto les dents i .... poc a poc la vaig deixant endarrera. No em trobo gaire bé, però cal aguantar, anirem fent i a veure si em respon el cos. Primera pujada per pista, baixada fàcil,..... "merda"!! ja no li retallaré temps a la Gemma!!. Segona pujada tram final amb zig-zag i grampons, baixada de "pardillos", tercera pujada curta, baixada de "schusqueros" i al canvi: -Tina!!! que te ha pasado!! A mi?? Nada??? por que ??? o, pensava que estabas delante!! (i d'on ha sortit aquesta madrilenya!!! si davant meu només hi havia la Gemma (sense contar la Mireia)! aquesta ha fotut la pirula!!!! a veure si pujant m'aguanta el ritme....... doncs,..... em sembla que no el pots seguir, aquesta s'ha equivocat en algun control!!!! Ja deia jo!!
Total, última baixada refàcil i no tinc prou temps per atrepar la Gemma.
Al final la cosa queda: 1ª Mireia Miró, 2ª Gemma Arró i 3ª jo

En Pupi 1º veterà, i 10 de la general perquè és tant pardillo que es va esberar a l'última baixada i es va fotre un meco brutal!! Això és perquè no portava la "súper pulsera de l'equilibri"!!! ji,ji,ji!!!

XXIX CHALLENGE LUCHON HAUTE MONTAGNE

2010-02-08T08:15:00.006+01:00

Tornem a anar a competir?

Doncs si, agafem els trastos i cap a l'altre costat de Baqueira-beret, a Bagnères de Luchon. Ens han parlat molt bé d'aquesta cursa,.....neu, ziga-zagues, grampons i recorregut guapo.

Dissabte a la tarda arribem al poble i... quina gentada!!! a on és "la Marie"? : -excusez-moi, oú est la Marie de Luchon?? Tout droit, et après à gauche...... Tothom ens deia el què volia, nosaltres caminant carrer principal amunt i avall, i ni rastre de la cursa, ni un lletrero. A on ens hem posat?? vols dir que que això existeix??? finalment.......LA MARIE!!!!

Les inscripcions eren en una sala petita; a dins, quatre persones grans amb ordinadors i algun dorsal al davant,..... "c'est ici les incriptions de la course de randonnée???",... si,si!!!

Així que per fi ho vam trobar. Paguem, dorsal, control de material,..... i poc a poc ja va anar arribant la gent. No gaires, però..... forces de coneguts!

L'endemà al matí "DIANA" a 7h!!! preparatoris, protocol, escalfament i...a 9h: goooouuuuu!!!!!

Tots vam sortir espitosos, però de seguida es va fer una mica de tap.

Vinga Tina!! crits d'animació dels "coleguis": la Gemma i l'Oriol! (que ja podien haber fet la cursa recordant vells temps!!)

Els joves que surten com coets es van col.locar al davant, però quan ja portàvem 10' de cursa les cames ja els hi van començar a fer fallida; així que,.... ara em toca avançar posicions i allunyar-me de les meves rivals més properes: una francesa, la Pilar, la Marta.....

Poc a poc els hi vaig anar treient distància, canvis,pujada,baixada, tram a peu,...... fins que a l'última baixada em vaig picar amb un bomber: Jordi Prat. Anava com un boig (quin descontrol!), però no sabia que m'estava llegint la baixada i pertant m'estava aprofitant d'ell (noi, això és l'experiència de passar pals! anticipació amb la mirada!). Quan ja el tenia,.... -el passo??..... pobret! com que s'ho ha currat li deixarem peixet!ji,ji,ji!!!, em quedaré a darrera i un altre dia serà! De bon rotllo, eh!? Que el tiu no és dolent baixant!

Estació d'esquí de Bourg d'Oueil,

En Pupi 1º veterà (5º general, l'escalada cansa!!!eh?!!)), 2º "Carolo", 3º francésFins i tot, en Feliu Izard ha corregut el circuit B, i ha quedat en segona posició:

FELICITATS FELIU!!!

Podi de dones: 1ª jo, 2ª francesa i 3ª Marta Riba

CURSA ALTITOY 2010

2010-01-31T21:32:00.005+01:00

Dijous em va sonar el telèfon i era la Patricia que em demanava si podia anar a còrrer la cursa d'Altitoy amb ella aquest cap de setmana. No m'ho vaig pensar dues vegades i li vaig dir que si. Pertant, divendres trastos i cap a l'altre punta del Pirineu, concretament a Luz sant sauveur. Un viatge llarg, però descansat ja que no vaig haver de conduir (ja em toca! perquè ja en faig prous els dia de cada dia, fent Collada amunt, Collada avall). Un cop allà, trucada a la Pat i cap a casa seva a fer "d'ocupa".
L'endemà al matí, ens despertem i....... com ha nevat! quin merder per la carretera!! tots embarrancats i retràs de la cursa fins a 11h.
Nervis, pipis i caques,i...... 30",20",10".......toooooooppp!!!!!! 580 persones enfilant-se per una pista, lliscant com podíem, jo darrera la Pat sense perdre-li les cues i cap amunt! Que divertit això de còrrer en esquips, ja no ho recordava, i la veritat és que amb aquesta noia ens hem entés molt bé. Li faltaria fer un bon esmorzar perquè "aigua amb polvos" no serveix en una cursa de 2100 mts de desnivell, i s'acaba pagant. Però, tot i això el dissabte vam arribar segones.
Diumenge, un altre cop despertador, esmorzar,........ preparatius i tret de sortida a les 10h (aquests si que fan bons horaris!) ens han fet còrrer pel poble amb les botes als peus, esquís a la motxilla......... uns 20' correns cara amunt. Després "zig-zags" i 1100mts de pujada com aquell que res. Dalt del primer canvi "Les premières filles le dosart 20" ! si,si!! el nostre!! canvio de pells, arriba la Pat l'ajudo i ràpid cara avall fins el següent canvi. Però a la segona pujada "l'aigua amb polvos" ja no sé a on estava i el ritme de la Pat ha anat disminuint, mentrestant s'acostava la Mireia amb la goma agafada a la Naila. Sembla com un tractor amb la reductora posada. Quin "paxing que ens han fotut"!!!!!!!!!!! evidentment no les hem pogut atrapar i ens han guanyat.
Però ha valgut la pena fer quilómetres: maxacada de dos dies, una bona companya i 200 de regal!

Dissabte

Al mig de vermell en Pupi i en Toti al darrera "camuflat"

Podi dones diumenge: 1ªMireia Miró i Naila Jornet,2ªPat i jo,3ª Gemma Arró i Marta Riva

La Patricia i jo

1ª CRONO A ESPOT

2010-01-24T18:21:00.003+01:00

Avui ens hem aixecat d'hora per anar des de casa fins a Espot a fer una crono. És una cosa curta, però és un bon entreno d'intensitat.
La cursa començava a hores de senyors, a 11h del matí, com haurien de ser totes!!!! no a les 8h del matí quan encara estem adormits!!
Només sortir, ens enfilàvem per un camí que anava pel mig d'un bosc, després travessaves una pista i continuaves cap amunt fins a un tram de "zigues zagues" (a on m'he pogut recuperar!!), després pista i fins a dalt al punt més alt de l'estació.
Un recorregut xulo, almenys no era per pista; calia lliscar però també hi havia la part de les "zetes" favorables per a mi.
Només sortir, la Marta ha apretat les dents! fins i tot els esquís li derrapaven, seguida de la Pat (una noia francesa del País vasc), la Gemma davant meu i jo darrera a veure què passava. Però de seguida la Gemma s'ha posat al lloc que li tocava, avançant i desapareixen de la meva vista, la Pat al darrera i la Marta intentant recuperar la plaça. Després de moltes manxades aquesta ha aconseguit avançar la Pat, i jo poc a poc m'anava acostant a elles. Per fi, al fons he vist que venia una rampa amb "zetes"; - que bé!!! aquesta és la meva!!! així que he posat la "sexta" (que avui si que pujava de pulsacions) i he començat a avançar metres i metres, deixant endarrera a la Pat i trepitjant els esquís a la Marta......, però tram final per pista...... i......bufada i esprint (cor a 180 pulsacions) i arribada!!!!! Per 2" o 3" no la he pogut "pillar"!! un altre dia, de moment retallada de segons i tercera posició.
DONES: 1ª Gemma Arró, 2ª Marta Riva i 3ª jo
HOMES: 1º Willfred ? , 2º Albert Vilana i 3º Jordi Palomares
En Pupi 5º i 1º veterà.

TOSSA PLANA DE LLES

2010-01-23T18:45:00.005+01:00

Dissabte, dia de festa, toca anar a moure les cames i a fer treballar el cor, que aquesta setmana només he fet cames esquiant amunt i avall. Això de fer cursos és cansat!!
Hem agafat els trastos i hem anat amb en Pupi, en Palo, la Núria i l'Albert Vilana, cap a pujar la Tossa plana de Lles xino xano. A estirar les cames que demà toca Crono a Espot.
No hi havia estat mai amb esquís, és fàcil de pujar i de baixar; de fet està plena de raqueteros que pugen i baixen.

Refugi de Cap del reg

La Núria escalfant motors per la crono de demà

Arriban a la Tossa plana de Lles

Un fallo tècnic

La neu està molt dura, només en algun tram hi ha neu pols acumulada, però tot i això ens ho hem passat bé

CRONO NIU 2010

2010-01-16T21:48:00.001+01:00

Avui dissabte 16 de gener del 2010, s'ha pogut portar a terme per primera vegada la verdadera Crononiu, és a dir, tret de sortida des del pàrquing Alp 2500 fins a dalt del refugi de Niu d'Àguila a la Tossa d'Alp.

Si, jo de nou a fer una crono (allò que m'agrada tant poc), però ara amb més rivals competitives.
A 16h hores ens han donat la sortida, sota un arc vermell plantat al pla de la Comella i que ens encarava cara la pista de muntanya sagrada de la Molina.
Un recorregut de lliscar, amb poques conversions i forces troços de pla pujada, totalment negatiu per a mi. Tot i que això no és excusa!!!
Que diem no m'he trobat gaire bé, el cor no em puja de pulsacions, no puc exprimir-lo (tot i que ho vull fer) voldria respirar i patir com una bona esportista i no ho puc fer. Sembla que tingui el cor i les cames a relentir!!!! i només em faltàvem aquests troços de lliscar per a acabar de rematar la meva pujada al Niu!! ni apretant les dents podia atrapar les Marta! quan venia forta pendent i voltes maria em podia posar al seu darrera trepitjant-li els esquís, però a la que s'havia de lliscar.......... em deia adeuuuu...!!! una de dos: o jo portava pells "retrack" o no en tinc NPI de lliscar!!!
Bueno, caldrà entrenar més a altes pulsacions i aprendre a treure el fetge de debó! que aquí ningú té pietat de ningú!!
Així que el resultat de noies ha sigut: 1ªGemma Arró, 2ª Marta Riva, 3ª jo
El podi de nois: 1ºÒscar Roig,2ºAgustí Roc,3º Marc Pinsach

TRAÇA CATALANA 2010, LES ANGLES

2010-01-10T16:26:00.006+01:00

Avui a 6h ha sonat el despertador! quina mandra! ara hem d'anar a fer una cursa??? estant ben locos aquests! això de fer-nos sortir a les 8h del matí és molt dur.
Però cal anar a fer alguna apretada per recordar altres temps i a cremar turrons.
A mesura que ens acostàvem a Les Angles (estació d'esquí a on es feia la cursa) el termòmetre de la furgo anava baixant de temperatura, - 8 ºC,-10 ºC,-12 ºC,-14 ºC, osti quin fred que fotarà!!!!
Un cop allà, preparar la motxilla,l'aigua bullent amb el powergel, dorsal, visita a Can Roca (molt visitat per part meva el matí abans de la cursa,je,je!!! tinc canguelis!!!!), pells als esquís i a escalfar motors pista amunt, pista avall, a només -13 ºC com aquell qui res amb un momo estret i prim i una motxilla penjada a l'esquena!!
Retràs de la sortida a 8h30', anem escalfant sense parar, retràs de 15' ,...... que bé!! almenys ja pujarà una mica més la temperatura!!! i a 9h ..... puuuummmm!!!! tret de sortida!!!! A on van tots! sembla que s'els hi escapi el tren!!! baixo el cap,llisco com puc i a apretar les "castanyoles"!!!!
El meu cor va pujant, poc a poc, no cal esberar-se que això és força llarg!! em trobo bé,.... però de sobte noto que el bessó esquerre em comença a molestar, em sembla que em rebentarà!!!! baixo una mica el ritme i vaig fent a aquesta velocitat, sense explotar el cor ni les cames. Em sembla que avui aquesta cama em farà una mala jugada!!! miro endavant i.......lluny...... veig l'andorra Sophie, darrera més gent,..... i deu haber alguna noia???? doncs...... no ho sé!! més igual, abaixo el cap i penso: -Tina, tu a la teva cursa cursa.
Arribo al primer canvi i la Núria m'informa que vaig segona (osti no m'ho puc creure!!).
Em trec les pells (fent un canvi terriblement malament!) i cara avall que fa baixada i el bosc està guarro; aquesta és la meva!!!!!.
Tornem a remontar i repetim la baixada i de nou la pujada fins a dalt de l'estació. Allà em tornen a recordar : -deuxième fille!!, que bé perquè ara només em queda treure pells, remar, posició de schuss (posició d'ou) , conducció dels esquís........... i l'arc d'arribada!!!!

2ª Jo, 1ª Sophie Dusautoir i 3ª Emma Roca

Podi de Màsters: 2º Manel Pelegrina, 1º en Pupi (Alfons Gaston) i 3º Xevi Sadurní

En Pupi i jo amb els trofeus i el vi del dinar

NEU POLS A LA RIBAGORÇA

2010-01-07T15:50:00.005+01:00

Furgo carregada i a fer nit a la Vall d'Aran per anar a fer pells per les muntanyes. Ens despertem i boira per tot arreu,.... què fem?? trucada a uns contactes i ens informen que a Boí Taüll i fa un sol espetarrant. Així que, gas...! i cap allà a rebentar les pales de neu.

VII CRONOESCALADA NOCTURNA DE VALLTER

2010-01-03T12:43:00.002+01:00

Aquest dissabte dia 2 a les 18h es va celebrar la VII cronoescalada nocturna de Vallter, tercera prova de la V Copa FEEC de cronoescalades organitzada per l’ Ski Club Camprodon, que enguany celebra el 75è aniversari.

Malgrat la manca de neu la cursa es va disputar sense incidències, l’organització va variar l’itinerari inicial, per dues pujades de 330m. Primer classificat masculí en "Pinsi", va pujar com una bala!! i primera femenina (a la seva marxeta) Jo mateixa.
Vaig quedar sorpresa de lo ràpid que va sortir la gent, .... que no saben que cal escalfar motors??? però, poc a poc les coses es van posant al seu lloc.

Mireu quin regal!! un XAI!!!!!! que maco que era!! què faré jo ara amb un xai i en Trab a dins del cotxe???? sort que només va ser de mostra; ja que tenia dues opcions: empadrinar-lo o la carn d'un xai senser tallat a la carnisseria. Així que,....... ens ho romiarem i ja veurem!!!

Núria Garcia, jo i Pilar Quesada

LA CURA D'UN VIRUS AL SANTUARI DEL FAR

2010-01-01T12:33:00.003+01:00

Matí de recuperació del virus estomacal que ens ha rematat a tots. Des d'en Toti, la Vero, en mateuet, en Norbert, el pare, la mare, la Rosa i jo. Queiem com mosques!!!
Rollers al cotxe, bambes i bastons i cap al Far a fer un petit entrenillo.
Em deixen a Amer i arrancada cap amunt escalfant motors per fer alguna apretada de cor a veure què passa!, sembla que costa pujar de pulsacions, però cal apretar!. Arribo a la furgo, em poso les bambes i cap amunt xino xano que em sembla que aquest bitxo torna a actuar!! uf!!..... quin mal estar!!
Però....poc a poc,....ja veig la carretera,... una mica més i......Santuari del Far! Miro el crono i.... sembla que no ho he fet tant malament!
A veure si l'he matat de veritat!

En Trab esperan els seus amos que acabessin de fer el toc

Benvinguts al Santuari del Far
El "Capo"

Els "Papis caminadors"

INTENT AL COMA D'OR

2009-12-27T18:24:00.004+01:00

Avui Puigcerdà, esquís al cotxe i cap a fer pells xino, xano.... Perquè les cames es ressentent dels sprints d'ahir! Hem pensat..... anem a fer la crono de cambre d'ase??? uf! em sembla que farem figa!! així que... trastos i cap a fer metres a Porté.

Hem sortit del pàrquing de Porté i ens hem dirigit cap al coll de Puymorens per poder fer el cim del Coma d'Or. Sembla que el primer tram de pista podrem pujar bé, però al coll???

La neu era encrostada i dura, i en alguns llocs s'han d'esquivar les pedres, però encara s'hi arriba prou bé. Un cop al coll hem vist que la pala del cim estava emblanquinada, però no hi havia gruix per poder baixar, així que només hem pogut fer un petit cim que es troba a l'esquerra del coll.

Com que estàvem cansats, baixada i cap al cotxe a descansar.

CURSA SANT ESTEVE DE LLAGOSTERA

2009-12-26T20:58:00.007+01:00

Anem a Llagostera a cremar els torrons!!!
Aquest matí en Toti ens ha enganyat per a anar a fer la Sant Silvestre de Llagostera. Res! si són 10 Km,..... però una mica ràpids!!

A les 9h hem pujat als cotxes i cap a Llagostera. Allà inscripció, dorsal, mini escalfament i ..... "quin mal de panxa i ganes de.....!!" no hi ha maneres, quan tinc cursa els nervis em maxaquen !!!

Les 10h..... tret de sortida i a còrrer sense parar.
En Toti ha sortit disparat a col.locar-se endavant, jo de menys a més, seguint els passos d'en Pupi que em feia de llebre (és la primera vegada!! deuria estar cansat de la pujada a Rocacorba d'ahir i s'ha pogut escaquejar d'anar a fondo). Però la veritat és que m'ha anat de conya.
Només sortir estava en tercera posició, darrera d'una atleta que la passava quan venien les pujades, però al pla i baixada asfaltada m'avançava. Hem anat fent xiclet tota la primera part. Quan ja l'he estirat prou, l'he anat abandonant i poc a poc, m'he anat acostant a la primera corredora (osti! era aquella que he vist a la sortida que aquest estiu em va avaluar a les oposicions!!! sembla que mai hagi trencat un plat! aquella tribunal que ja em vaig mal fiar a les opos!...doncs......, ara ens veurem les cares de debó!.... l'haig d'atrapar com sigui!) així que he posat la quinta i ha vingut un tram de pujada i... quin "paxing!!" ja la tinc al darrera! però em segueix treien el fetge, aquesta! Així que, en Pupi m'ha ajudat marcant pas darrera pas, i......respiració aquí, i allà ......sprint... i per fi, l'arc d'arribada!!
Amb un temps de 40' .....!
Quina gràcia! hem fet "DOBLET DELS BES" a Llagostera, el poble de l'Òscar (l'Obèlix, que s'ha "rajat") el meu cunyat.

PUJADA MÉS RÀPIDA A ROCACORBA

2009-12-25T20:36:00.000+01:00

El divendres dia de Nadal, vam anar a fer la invitació que van proposar els "d'esports nabes" i els de "bici oci" de pujar a la muntanya de Rocacorba. A les 10h es va donar la sortida i al cap de 34' en Toti assolia el cim, en "Pinsi" el segon lloc amb 36' i l'Alfons en tercer lloc amb 38'; i per darrera arribava la primera bicicleta,en David respirant com un boig de l'apretada que havia fet.
Pertant va quedar ben clar que a peu era més ràpid.
Va ser una experiència divertida, un "pique sa" entre corredors i ciclistes, entre homes i d'altres homes i entre dones competitives.....

Crec que haurem de fer la segona edició que sigui oficial, perquè va tenir prou èxit, vam ser uns 20 esportistes que tenien ganes de cremar i recremar els turrons del dinar de després.

PUJEM A LA TOSSA AMB LA CAROL I LA LAURA

2009-12-20T09:50:00.000+01:00

La Carol ha preparat els trastos (després de 2 anys), els ha carregat al cotxe i cap a fer quilòmetres per a trepitjar la neu. Ha passat per Berga per a despertar la Laura (la marxosa) i han pujat cap a la Masella. Allà les esperava dins de la furgoneta ben celenteta, feia una rasca!! -7ºC. Sort que feia solet!

Ens hem equipat i cap amunt. Com que era diumenge els hi he propusat de pujar per la Feixa, no sabia si hi havia neu, però ho havíem de provar. Un cop allà la cosa estava justota en algun tram, però hem pogut pujar. Quina tranquilitat, soles sense esquiadors ni surfetes que toquessin el nas! Així que hem pujat fins al Cap de bosc per un nou camí sense neu artificial.

Després no hi ha hagut més remei que pujar pel costat de la pista fins al cim de la Tossa.

Un cop dalt, mirem la Cerdanya i....... està peladota,si! però és normal! ara vindran les nevades i fins a la primavera podrem disfrutar del verdader esquí de muntanya!

UN ENTRENO DE CÒRRER PER GIRONA

2009-12-16T16:00:00.007+01:00

De nou, els meus pares es desperten passegen en Trab i es preparen per anar al Wellnes del Parc del Migdia, un fer spinning i l'altre a fer els seus 1500 mts nedant a la piscina. Si,si.... ja veieu! aquí tothom fa activitat sense parar! Així que em toca llevar-me i anar cap al gimnàs per fer uns metres a la piscina. Allà m'hi he trobat en Toti nedant. Avui si, m'ha reconegut de seguida (és que sense ulleres i amb les de piscina, no hi veu gaire!) quan ha vist que la del carril del costat se li anava acostant s'hi ha fixat i ha vist que era la seva germaneta. Evidentment, m'ha començat a apretar "ni corto ni perezoso"! No sap que a dins de l'aigua ha d'esprintar molt i molt per guanyar-me!! Si,si! al terra i damunt la neu em guanyes, però dins de l'aigua encara tinc el meu estil!ji,ji,ji...!!! has de menjar sopetes!!ji,ji,ji...!!!
Quan he sortit de l'aigua m'he trobat la Mònica i xerrant i xerrant, hem quedat per anar a còrrer al migdia amb el seu cosí. Quina maxaques aquesta!!
A 13h30' ràpid i correns des de casa fins el Welnes (punt de sortida) perquè arribava massa just, amb les meves malles pirates, el buf al cap, el paravents i els súper mitjons reactius de color groc fluorescent de Lurbel, feia unes pintes!!! però a qui no li agradi que no miri, jo ben activada per anar a fer quilòmetres. I sort dels mitjons!! perquè si es descuida estem dues hores correns!! És que s'estant preparant per la Marató de Barcelona.

Carril bici, el deixem i pugem direcció als Àngels per una pista que puja i puja, font dels Lleons,

remontem direcció el Banc, i per fi baixada cap a Sant Daniel i com sempre pujada fins a casa a les Pedreres. Quin "entrenillo" !!

ANEM AL PAÍS DE LA NEU

2009-12-13T11:51:00.001+01:00

Divendres 11 a la tarda vam agafar la furgoneta i cap a Baqueira a fer-hi nit per l’endemà anar a fer esquí de muntanya. Allà ens vam trobar amb els “Palominos” en Palo i la Núria, uns amics per anar fer activitat.
Dissabte 12 ens despertem, esmorzem i ens preparem per começar la nostra “Journnée”. Quin dia que feia !! I quanta neu que hi ha a Baqueira en comparació a la Cerdanya! Aquí si que és el país de la neu!!

Vam anar fent metres fins a arribar al Tuc de Parros.

La neu estava dura, era molt i molt tècnic tant pujant com baixant. En Pupi va tenir algun “problemillo” a la sortida de dalt del cim. Quina pendent!!! I quina neu!! La primera en provar el tema vaig ser jo, i ja vaig veure que la cosa estava bastant “xunga” així que em vaig girar i els hi vaig indicar una altre sortida de la cornisa més fácil; en Palo em va fer cas, però en Pupi…. Es va fer l’espavilat i va sortir per on li va donar la gana i….. que no puc baixar!!! Estava colapsat en un punt que no es podia anar ni endavant ni endarrera ni cap avall (forta pendent, neu dura amb esglaons, pedres,….) ui!! S’ha de vigilar a la muntanya!
Es va treure els esquís i va remontar aquells 2 metres que havia baixat. Per sort, tot va anar bé.

Un cop vam retornar a la furgo, ens esperava la Núria que ens va acompanyar fins el primer cim.Després un bon dinar per recuperar les forces.

Diumenge 13, ens despertem i mal temps,.... retornem cap a casa i quan baixem pel Port de la Bonaigua, veiem que el cel està ben obert, així que descidim anar a Espot a fer uns metrets. Allà, després d’un bon escalfament els hi vaig proposar de fer unes apretadestes i s´hi van apuntar...... Carai com pujen aquests homes!! No els puc seguir!!!
Després unes classes d’esquí a la Núria i de nou cap a la furgo a recuperar les forces.

QUE BÉ! ANEM A PORTÉ!

2009-12-10T15:48:00.007+01:00

Avui hem anat a cremar les toxines a Porté-Puymorens, aquella estació d'esquí a on entrenàvem els del Club Esquí Girona i a on vam aprendre a esquiar a debó.
L'Alfons es pensava que aniríem a passejar, però no,no,no..... toca suar una mica a la muntanya!! així que..... a fer anar el cor que sinó ens adormim!
Sort que no ha vingut l'Obèlix avui! s'hagués tornat a mosquejar amb les Bes! ji,ji,ji!!! però... ja hi vindrem algun dia, eh?!

Pàrquing de Puymorens, tot tancat però treballant per obrir aviat

Al fons la "pista del Plenay" (o algo així!). Aquí els entrenadors (Dennis i Bernart) ens hi feien baixar passant pals pel mig de les banyeres! Des de baix quan baixàvem els germans Bes, només s'ens veia a la sortida i a l'arribada, quedàvem enfonsats dins els "bamps". Quins temps aquells!!

La Coma d'en Garcia, el camí hi ha neu! s'haurà d'anar a provar un altre dia

En Pupi recuperan les forces de l'apretadeta i la Mine al fons ben pelada

Alguna de les pales negres de neu a on ens treien les "caquetes" quan erem petits!

Pic de la Mine

ROLLERS AL FAR

2009-12-06T20:55:00.004+01:00

Continuo a Girona, i cal entrenar,...... què puc fer???

Tinc proposta per acompanyar a les atletes (la Laura, la Carol, la Núria, la Laia,....) a fer la mitja marató de Mataró, però ..... vols dir que no quedaré herniada pel mig de l'asfalt?? No sé no sé!! pot ser divertit, però anar a fer rollers, no?! Doncs.... enganyem a la meva germana i a l'Òscar perquè em descarreguint al poble d'Amer i pugint amb el cotxe fins a Sant Martí Sacalm i caminint fins al Santuari del Far.

Només baixar del cotxe i posar-me els rollers, ja he començat apretant (com ha dit l'ôscar: -nena! has sortit com una boja tant depressa!!) les dents, bueno mirava el pulsómetre i anava a 145 pulsacions, això no és gaire, però em sembla que anava ràpid de velocitat. Poc a poc, m'he anat al.lucinant i he pensat......... avui podríem fer dues apretades a nivell d'umbral anaeròbic que el tinc molt baix i s'ha de millorar!! Com costa això d'aguantar 15'! es nota que sempre vaig a pas de "tartana" i el dia que vull apretar una mica em costa molt i molt. Quan he arribat al cotxe, canvi de sabates, descarrego els rollers, agafo motxilla i uns "cacos" fins a dalt que m'esperen aquells. Com puja aixó del Santuari del Far!!!

Un cop a dalt, l'Anna i l'ôscar ja havien sortit del restaurant per venir-me a buscar perquè tardava una mica (és clar, com que han pujat alguns troços correns, els meus càlculs m'han fallat i m'han hagut d'esperar). Però l'espera no s'els hi ha fet pesada, ja que l'Óscar ha recarregat forces amb un bon esmorzar! . Un cop a dalt, compro mel del Far (molt bona!!) i uns "Pets de Monja" pel meu pare que li agraden molt.

L'Anna, en Morrut, en Trab i jo a Sant Martí Sacalm

Un bon entreno 930 mts de desnivell i 1h30' pujant

ENTRENO AMB LA MTB

2009-12-03T13:30:00.007+01:00

Avui toca entrenar per Girona, bici o córrer, perquè de pells res de res! he quedat amb la Carol per anar amb la MTB i quan he arribat al punt de sortida.... sorpresa!! anem tot un grup de tius (uf! ja em fotaran canya! que jo amb la bici sóc un paquet!) jo i la Carol. Així que, carril bici i trenquem direcció als Àngels i ens colem per darrera del "Santiveri"; i camins amunt i avall, trencants i més trencants, corriols fàcils i difícils, caigudes d'un i de l'altre, esprintades i picades entre nosaltres, curva cap un costa i cap a l'altre..... i rematada amb la tornada cap a casa.

Ermita de Sant Cristòfol

Res...., un "petit entreno"..... una volteta de 40 Km i 750 mts de denivell i a tot gas! Sort que no volia maxacar-me aquesta!
Bueno, s'ha de dir que ha estat molt bé la volta i la companyia molt distreta.

La Carol d'aquí un temps fent descens amb la bici ji,ji,ji..!!! és broma!!!

HO TORNEM A PROVAR

2009-12-01T16:05:00.007+01:00

Després de parlar i analitzar el tema hem descidit tornar-ho a provar. Després de la mala experiència d'ahir, de pujar i perdre el temps per tornar cap a casa, avui ho hem tornat a intentar.

L'Oriol, la Gemma, en Jesús, la Raquel i jo, i els esquís, pugem al cotxe i cap a Masella per fer pells una estoneta. Ah!! i la Pica (la gosseta de la Gemma!)

La Pica

Un cop allà ens canviem i vaig cap a la l'oficina de Masella a buscar el forfait de temporada que el tenia pendent de fer. Després ens hem posat els esquís i cap amunt. Semblava que hi havia algo més de neu que ahir, però no matava! han fet neu, però el vent se l'emporta tota. Només es pot baixar per on hi ha traça de la màquina, sinó, toques les pedres.

Una mica més de neu que ahir

Tot el grup pujant i la Pica correns avall per seguir l'esquiador

Al cap d'una estona, m'he inspirat i li he ofert a l'Oriol de fer unes apretades, i s'ha cagat a les calcetes!,..... no Tina, estic cansat!, doncs..... jo... ho provaré!

Així que poc a poc he anat pujant de pulsacions,... uf!! això ja costa.... les cames!!.... que dur!!! ... a veure a quant vaig de pulsacions..... mmmm....osti!! si només vaig a 172x' i ja em costat molt!! si que estem fotuts!! haurem de fer més sovint apretades!!! Només he fet apretades de 2' i recuperar 1'; fins que he quedat farta del vent i dels canons de neu i he descidit anar a buscar la resta del grup. Ja veig que si hem de fer alguna cursa aquesta temporada ens hi haurem de posar més fort que els altres anys; però no sé si la motivació m'aguantarà,..... aquest meu coco!!!!

UNA NEVADA FUSTRADA

2009-11-30T11:41:00.004+01:00

Aquests del temps són uns exagerats, ja feia una setmana que anunciaven un canvi radical en el temps i ha sigut una fustrada total!! Ahir a la tarda petita nevada a Puigcerdà i avui cel cobert; així que hem pensat.... anem a provar de fer pells a Masella??? així que hem agafat els trastos i cap amunt. Un cop allà, poca neu,... però perquè no sigui dit,.... ho provem??? primers passos...i.... uf!!!

que surten les roques!!! Em sembla que ho hem de deixar per més endavant.

Retirada cap a casa.....

ARA FA 1 ANY , LA NEU DE MASELLA

2009-11-27T17:40:00.003+01:00

27 de novembre del 2008

Pel què fa el dia d'avui, millor que no fem comparacions amb l'any passat perquè sino ens posarem les mans al cap. Però cal dir, que la neu del 2008 arribada a finals del mes d'octubre-principis de novembre, no és garie normal, el què passa que volem còrrer massa i la natura no pot canviar el seu transcurs; per tant, hem de tenir paciència que la neu ja ens arribarà quan toqui. Després a la primavera quan hi han tous i tous de neu, tothom ja pensa en la bicicleta i penjar els esquís,.... i és llavors que hem d'agafar fort les pells i anar a fer travesses i disfrutar del vertader esquí de muntanya.

CABRERA AMB LA FÀMILI!

2009-11-23T10:53:00.008+01:00

Caminada a Cabrera després de més de vint anys no pujar-hi.

Ahir diumenge, família i gossos cap a pujar a l'Ermita de Cabrera i cel.lebrar amb un bon dinar els 42 anys de casats dels meus pares! que dur aguantar 42 anys!!! quina paciència! La pujada va ser triada per la meva mare, evidentment, camí més llarg i més dur que hi ha per pujar fins a l'Ermita. Ja se sap, que diu el meu pare: - aquesta dona no en té mai prou!!!!!
Un cop a dalt, a dinar una bona amanida, arròs i carn a la brasa! que bo que estava!!
Un dia de cel.lebració pare,mare, Norbert, Anna,Òscar, Trab, Morrut i jo (sense l'Alfons,.... com sempre!!)

Un cop a dalt, a dinar una bona amanida, arròs i carn a la brasa! que bo que estava!!
Un dia de cel.lebració pare,mare, Norbert, Anna,Òscar, Trab, Morrut i jo (sense l'Alfons,.... com sempre!!)

REMULLADA AL TAGA

2009-11-04T22:52:00.005+01:00

Avui dimecres, tocava matinar. A 8h del matí havia d'estar a Ripoll per fer una analítica per la feina. Així que m'havia de programar el dia per no aborrir-me. T'imagines estar a les 8h del matí i treballar a les 15h??? pertant, trucada a la Laura (i a en Gel) i cap a caminar al Taga.

Així que a les 10h del matí, parada a St. Joan de les Abadesses i cap amunt direcció al Taga.
Pas darrera pas, xerràvem sense parar de les nostres coses,....... és com terapia d'amigues,.... una xerra i després ho fa l'altre.

La Laura

I Jo, ........poc fotogènica!

Poc a poc hem anat avançant i quan ja estàvem a punt d'encarar-nos cap a Coll de Jou, ha començat a ploure i ens hem hagut de restirar...... Una altre dia serà!!!

DINAR DE FAMÍLIA i DE COSINS

2009-10-24T12:16:00.002+02:00

Tots a dinar, faltava en Norbert (el germà gran), però el seu lloc ja el va ocupar el "fill bort" ji,ji,ji!!! en Punxeta!!! aquest s'apunta sempre a menjar arròs!! si llegeix això em mata!!!

Un altre dinar, ara DINAR DE COSINS!!!!! I en falten!!

ROLLERS + UNS CACOS, XINO XANO

2009-10-12T17:26:00.004+02:00

De bon matí, he agafat el meu "Yaris" i cap a Alp per començar l'entreno.

Quina bona temperatura (7ºC), sembla l'hivern, només falta la neu per començar a fer metres i metres cap amunt. Però de moment ens hem de conformar en anar fent rollers carretera amunt. Alp-Masella, allà canvi de sabates i cap a fer quilòmetres amb els pares.

Arribem a dalt de la Tossa i ens hem de canviar ràpidament perquè fa un ventabal de plè hivern. Quina Tramuntana!!!! A Porté està ben tapat!! potser ja hi han caigut algunes boles de neu!

Baixem en direcció a dues estacions, Pletes i fins el telecadira del Jumbo. Allà mirem l'hora,...i..... toca fer més metres perquè és massa aviat. Així que remontem cap a la "Cova" i cap a les "fustes" per baixar per l'altre costat de l'estació de Masella fins el parquing. Ens retrovem amb en Toti, que venia de maxacar-se i esperem la Vero i en Mateuet per fer un bon dinar.

La puça desenvolupant la flexibilitat, per començar a esquiar aquest hivern!!!

Cel.lebrem l'aniversari d'en Toti a la furgo

DE NOU LA TOSSA I PUIGLLANÇADA

2009-10-12T16:45:00.003+02:00

Per anar escalfant motors, de nou torno a pujar a la Tossa i baixo cap a Puigllançada per retrovar-me amb els meus pares, en Trapito..... i .......... sorpresa!!!

El pare

Damunt del Puigllançada

PRIMER DIA AMB ESQUÍS DE RODES

2009-10-01T07:15:00.007+02:00

Avui hem agafat els rollers i hem pujat fins a Coma Oriola amb la Gemma i l'Oriol. Que raro que es feia això!!! Hem pujat xerrant i no ens hem adonat que ja estàvem a dalt.

Un cop a Coma Oriola ens hem canviat les botes i hem pujat fins a la Tossa,... i sorpresa!!! en Pupi que venia de fer una apretada: Masella- Telesquí de la Tossa amb 42',... és boig!! si que està fort el tiu!! És com un cavall desbocat que ha d'anar a cremar pistons sinó està de mala llet!