FINAL DE TEMPORADA

Ja ha arribat, la Mezzalama ja la hem superat.
Un dia de retard,... l'espera es fa eterna, però per fi.....

Dissabte recuperant cames de l'ascensió al Breithorn 4.020 mts, calia aclimatar el cos que això d'estar a Lloret no m'afavoreix!


Diumenge ens donen la sortida a 5h30',

el meu equip: la Gemma, la Marta i Jo, comencem a pujar per aquells muros de l'estació d'esquí, l'alçada de Cervinia es comença a notar, em sento cansada, pesada de cames, em sembla que aquest cop no estaré el 100%.
Arribem al Plateu Rosa, .... proposo de plegar, no puc més, tinc molt males sensacions, però el cap em diu que haig d'aguantar per les meves companyes.
QUin fred que fa!! ens abriguem: paravents, pantaló, canvi de guants,.... poc a poc em vaig refent,com més amunt, millor, agafem un bon ritme....Toca treure pells, fem una diagonal les tres lligades amb la corda i.... Ai, ai, ai, aaiii!!! ... un flipat envesteix a la Marta i la lesiona!!Osti!!... que no veus que igualment anem els 200???? que et penses que guanyaràs??? tiuuu! que és a la pujada que has d'apretar!! al.lucinat!!!
La Marta s'aixeca com pot, l'Arrows (alies la Galgo) estira fort amb la corda.... i de mica en mica avancem posicions.

Però, de nou un altre entrebanc.... hi ha cua per pujar al Cim del Castor 4.420 mts!!! mare meva ja ho hem perdut tot, ara si que no podem disputar res de res. Així que ens posem a fer la travessa del Mezzalama en lloc de la cursa. Però finalment tot i els entrebancs, arribem a Gressoney més contentes que unes pasqües i una mica cansades. Almenys, després de tot, hem arribat al final.